Fa sis anys

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

Fa sis anys


twitter share   facebook share

Diumenge, 15 de gener de 2017, a les 12 del migdia, es va celebrar una concentració a la plaça de la Vila de Badalona per protestar per l’increment escarransit de les pensions i com a protesta per la pèrdua del poder adquisitiu de les persones pensionistes que, any rere any, veien com es disparava la inflació i cada vegada tenien més dificultats per aconseguir arribar a final de mes. El mateix va passar a la majoria de les ciutats i pobles de l’Estat espanyol.

Aleshores, a Catalunya es patia una situació d’emergència social que s’expressava a través de xifres alarmants d’atur, precarietat laboral, pobresa extrema i l’abandó dels serveis públics per part del govern. Al mateix temps s’incrementava el nombre de rics i ningú actuava per aturar la corrupció i acabar amb la impunitat de la qual gaudien la majoria dels corruptes.

Per això, des d’aquell dia es van continuar celebrant concentracions i tota mena d’accions en defensa d’unes pensions dignes i salaris i serveis públics de qualitat.

Només la COVID va aturar les concentracions.

Quan va ser possible sortir al carrer, de nou les persones pensionistes van continuar les seves accions arreu de l’Estat.

Han passat sis anys i malgrat els avanços aconseguits, encara hi ha raons per continuar reivindicant tot allò que millora les condicions de vida de la classe treballadora, en especial la de les persones més vulnerables.

Les desigualtats socials, la precarietat laboral, els sous de misèria, l’abandó i la privatització dels serveis públics essencials així com la manca d’habitatge social i els abusius preus dels lloguers són el pa nostre de cada dia, una realitat que pateixen centenars de milers de persones i que ningú pot negar. Per això hem de continuar concentrant-nos i defensant drets socials per a tothom.

És cert que podria ser molt pitjor si el govern estigués en mans de la dreta més conservadora.

Ara bé, és necessari encara continuar treballant per aconseguir no només que el govern progressi adequadament sinó que millori i prioritzi polítiques socials i aposti per la millora dels serveis públics i l’increment de les pensions i els salaris segons l’IPC real.

Som conscients que les forces reaccionàries posen bastons a les rodes i, també s’ha de dir, no tots els que formen part del govern tenen clar que s’ha de treballar per millorar les condicions de vida de la classe treballadora i per aconseguir-ho s’ha de redistribuir millor la riquesa i els que més tenen han de pagar més.

Com també s’han de protegir les persones més vulnerables i evitar que ningú es quedi enrere.

Les organitzacions i les marees de pensionistes que lluitem per unes pensions públiques dignes, incrementades cada any segons l’IPC real per no perdre poder adquisitiu, també defensem salaris i serveis públics de qualitat.

Com es va demostrar amb la manifestació del dissabte, 14 de gener, a Terrassa en defensa de la sanitat pública. Com es va demostrar a Madrid el diumenge, 15 de gener, també en defensa de la sanitat. I com ho demostrarem els dies 25 i 26 donant suport a les vagues convocades en defensa de l’educació i la sanitat públiques.

A més som solidaris amb els treballadors i treballadores franceses que el pròxim 21 de gener ompliran els carrers de París per oposar-se a la contrareforma de les pensions impulsada pel govern francès. Una reforma que, segons els millors experts, no és urgent ni és socialment justa.

Per això, a Barcelona, el 16 de gener, la Marea de Pensionistes de Catalunya va entregar una carta al cònsol francès, dirigida al president de la República, en la qual manifestem la nostra solidaritat amb el poble francès i li demanem que retiri la seva proposta retrograda i escolti les justes reivindicacions de les persones treballadores i atengui les seves demandes.

Aquests dies, les persones pensionistes rebrem una carta del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en la qual ens informarà que la nostra pensió augmentarà un 8,5%, com s’ha incrementat l’IPC, però s’oblida que centenars de milers de persones pensionistes continuaran percebent pensions de misèria. Per això, continuarem reivindicant que les pensions s’equiparen el salari mínim interprofessional (SMI).

També és possible que rebeu una altra que us demanarà suport per salvar l’atenció Primària i això significa una inversió del 25% del pressupost de Sanitat en l’Atenció Primària.

Així estan les coses.