A finals de 2021, el 28 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar una llei (21/2021) que, entre altres coses, deia que en el termini màxim d’un mes s’hauria de realitzar una auditoria dels comptes de la Seguretat Social.
També deia que aquest informe s’hauria de tenir acabat en un termini de sis mesos.
Han passat més d’un any i encara no tenim notícies de què s’hagi fet cap auditoria.
Va ser una demanda dels moviments de pensionistes, avalada per centenars de milers de signatures registrades al Congrés de Diputats davant de les reiterades i persistents notícies que asseguraven que la Seguretat Social estava en fallida, és a dir que la guardiola de les pensions estava buida i que el sistema era insostenible.
Curiosament, el Tribunal de Comptes feia ben poc temps havia fet públic que les despeses impròpies de la Seguretat Social en el període comprés entre 1989 i 2018 superaven els 100.000 milions d’euros. Altres estudis i economistes experts en la matèria assenyalant que la quantitat sostreta de la guardiola de les pensions podria superar els 500.000 milions d’euros.
Per això, exigir el compliment d’allò que es va acordar al Congrés no només és un dret dels pensionistes i dels treballadors i treballadores en actiu sinó també la manera d’aconseguir aclarir on han anat a parar els nostres diners.
Doncs bé, hi ha saberuts i lletraferits mediàtics al servei dels poders financers que continuen qüestionant la viabilitat del sistema públic de pensions.
Aquests personatges setciències no parlen dels beneficis vergonyosos de les grans empreses ni dels sous d’escàndol dels directius bancaris, els majors de tota Europa, sinó que erre que erre continuen amb la seva cançoneta de la insostenibilitat de l’actual sistema públic de pensions.
Segons un conegut, famós i prestigiós analista “amb la revalorització del 8,5% de les pensions s’ha incrementat perillosament el dèficit de la Seguretat Social, que s’acosta ja, segons ell, als 100.000 milions d’euros”. El mateix que sosté l’inefable i pocavergonya governador del Banc d’Espanya, Hernández de Cos, que considera que les persones pensionistes no només vivim massa, sinó que també som uns privilegiats, ja que tenim molt bones pensions. Per això, aquests individus defensen que el correcte hauria estat firmar un pacte de rendes, cosa que en la pràctica suposa retallar sous i pensions a la classe treballadora, però no als que més tenen.
Algú podria afirmar, i amb tota raó, que la majoria dels treballadors i les treballadores, així com les persones pensionistes, tot això ho tenim clar, i per això continuem amb les nostres concentracions setmanals a Badalona i a tot arreu.
Perquè som coneixedors que s’han destinat fons de la Seguretat Social a despeses impròpies i aquesta és la raó i el motiu de l’exigència de l’auditoria: saber on han anat a parar els diners de les nostres cotitzacions.
Que per això és important continuar reclamant l’auditoria. Es demostraria que el sistema públic de pensions, basat en el sistema de repartiment i la solidaritat intergeneracional, no només és viable i sostenible sinó que també és un dret que hem de defensar.
Les persones treballadores i les pensionistes considerem que allò que realment posa en perill el futur de les pensions són els salaris de misèria i la precarietat laboral, així com les bonificacions que es concedeixen als empresaris en les quotes socials que han de pagar.
És cert, i no podem oblidar, que els partits conservadors i la dreta més rància i cavernícola de la Unió Europea el que volen és quedar-se amb els nostres diners, i per això aposten pels plans privats i fomentar el negoci dels beneficis bancaris, les asseguradores privades i els fons d’inversió.
Tanmateix, també hem de tenir present que, actualment, amb l’excusa d’una guerra a la qual s’estan destinant ingents quantitats de diners (l’Estat espanyol cada dia dedicarà 75,7 milions d’euros a despesa militar) els mediàtics i enganyifes tertulians continuaran repetint, insistint i defensant que les pensions públiques i els serveis essencials s’han de retallar.
Els treballadors, les treballadores i les persones pensionistes continuarem lluitant i defensant els salaris dignes, la sanitat, l’ensenyament i, en general, tot el que és públic, ja que no només són drets als que no hem de renunciar per poder viure amb dignitat sinó que també, com ha dit un conegut actor, cal defensar els serveis públics, ja que és allò que ens fa veritablement lliures i la seva destrucció ens fa infinitament pitjors com a societat.
Per cert, el 30 de gener passat, les marees i altres moviments socials ens vam concentrar davant de la seu de la Tresoreria de la Seguretat Social a Barcelona per reclamar l’auditoria.
