Badalona és una ciutat de contradiccions. Viu immersa en un munt de deficiències. I, tanmateix, té una societat civil (entitats, associacions i organitzacions veïnals) amb una vitalitat envejable. Davant d’aquests elements qualsevol ajuntament amb l’objectiu de millorar la vida dels veïns i veïnes establiria aliances que multipliquessin els resultats d’una col·laboració.
La reobertura parcial de la biblioteca Can Casacuberta és un exemple de la situació paradoxal que viu Badalona. Tres anys per reparar problemes estructurals de l’edifici són, sens dubte, un període de temps inacceptable en una ciutat amb més d’un miler de treballadors públics i un equip de govern, la majoria del qual està alliberat econòmicament i pot destinar 8 hores de cada dia a la seva tasca de millora de la ciutat.
Sovint hem sentit que la inestabilitat política fa que els projectes s’encallin. Permeti’m, però si hi ha un escapament d’aigua s’ha de reparar d’urgència, governi qui governi.
Qui escriu això ha viscut molts anys en un poble de poc més de 10.000 habitants. Allà, l’alcalde es troba els veïns pel carrer i li fan arribar les seves inquietuds. Suposo que no és còmode, però és el que hi ha! I acostuma a funcionar. De fet un alcalde va patir una rebolcada perquè va instaurar un mecanisme burocràtic a seguir abans de parlar amb ell.
A Badalona la ciutat és prou gran perquè hi hagi una distància, una separació, entre els que els ciutadans escullen per governar i les veïnes i veïns. De fet, és una pràctica habitual d’algun regidor de l’equip de govern de no posar-se al telèfon de la premsa local. Jutgin vostès!
Altres, al govern o a l’oposició directament menteixen a la cara dels veïns. Can Casacuberta havia d’obrir-se a la tardor de 2021. Això ho va dir el llavors alcalde de PP, Xavier Garcia Albiol, l’estiu d’aquell any. I no era veritat i em temo que ell ho sabia, però, un titular és un titular. Igual com quan predica que en mesos crearà una nova piscina olímpica: un altre insult a la intel·ligència. I així anem.
Bé, els veïns, molts pares i mares de nens i nenes de Badalona van decidir no esperar a que l’equip de govern i els treballadors públics fessin la seva feina. Van iniciar mobilitzacions i fruit d’això el 13 de febrer passat es reobria en part la biblioteca central de Badalona.
Just després d’acabar les obres parcials, regidors d’un dels partits de govern es posaven la medalla d’haver desencallat les obres i obviaven que si s’hi van posar era perquè sentien l’alè de la ciutadania al seu clatell.
És una pràctica habitual en l'actual equip de govern de triar els assumptes que els partits polítics pensen que els hi poden donar rèdits. Al mateix temps amaguen sota l’estora aquelles carpetes que pensen que els poden donar problemes. Què els preguntin per això a la gent del Sant Pep (con la iglesia hemos topado, amigo Sancho).
Poliesportius sense aigua calenta
La copa del rei de bàsquet i les festes adjacents s’enduen tota l’atenció dels edils mentre que a la majoria de les instal·lacions esportives els usuaris no poden dutxar-se i hi ha llocs on perillaria la integritat dels esportistes. D’això no cal parlar-ne.
Davant d’això i emulant l’èxit de la mobilització de Can Casacuberta s’ha iniciat una nova dinàmica. Les entitats veïnals fixen objectius, com ara dignificar el local de l’Escola de Música de Badalona. Així doncs, torna a empènyer l’elefant que no està per la feina de millorar la situació dels veïns i si per altres coses com la promoció d'espectables circenses, com feien els emperadors romans que aprofitaven per tirar pans on hi havia la plebs.
De veritat, què farien altres ciutats de la grandària de Badalona si tinguessin una ciutadania mobilitzada i propositiva com la d’aquí? Segurament impulsarien canvis importants en favor dels veïns i veïnes en lloc de propostes de vol gallinaci com la majoria de les actuals.
Perdoneu-me la cita castellana, com diu el Poema del Mio Cid: 'Què gran vasallo si tuviese buen señor', i qui vulgui entendre que ho faci.
