Todo artificio y traza -respondió Don Quijote- de los malignos me persiguen; (...). Para prueba de lo cual, ya sabes, oh Sancho!, por experiencia que no te dejará mentir ni engañar, cuán fàcil sea a los encantadores mudar unos rostros en otros, haciendo de lo hermoso feo y de lo feo hermoso.
Miguel de Cervantes
L’ús del llenguatge orwellià és un senyal de feblesa. Frank Luntz escriu llibres de directrius lingüístiques exclusivament per a conservadors. A les persones properes a posicions ecologistes els agraden certes paraules. Els agraden els termes sa, net i segur. Per tant, Luntz diu: «utilitzeu-les sempre que pugueu, fins i tot quan estigueu parlant de centrals tèrmiques que funcionen amb carbó o centrals nuclears». És aquesta mena de feblesa orwelliana que fa que una llei que, de fet, fa augmentar la contaminació s’anomeni Llei del cel net.
No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític
George Lakoff
Passats 25 anys encara recordo prou bé la gestació i les primeres passes del Fòrum, però no és qüestió de parlar de memòria. És impossible retenir-ho tot amb precisió pel que cal recórrer a la documentació. Soc molt conservador amb una única cosa: els papers. Atresoro totes les actes del Fòrum d’aquella època i de les posteriors. Anem als fets.
Gestació del Fòrum del Medi Ambient
La coalició electoral IC-Els Verds (IC-EV) formada per Iniciativa per Catalunya i Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya (Els Verds-CEC) es va constituir de cara a les eleccions municipals de 1995. Entre els objectius del programa electoral figurava la nostra proposta de crear Consells Municipals de Sostenibilitat per a l’elaboració d’Agendes 21 Locals als ajuntaments de Catalunya. A tal efecte vam constituir un grup de treball conjunt a la nostra ciutat. Aquella agenda consistia a consensuar estratègies, projectes i programes de regeneració social, econòmica i ecològica envers un desenvolupament sostenible del segle XXI, tal com postulaven el Capítol 28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra (CNUMAD de Rio de Janeiro, Brasil, 1992), la Carta de Pobles i Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg, Dinamarca, 1994) i De la Carta a l’Acció (Lisboa, 1996), documents que l’Ajuntament de Badalona havia signat.
El nucli d’aquell grup de treball estava format per Gerard Remendo, aleshores regidor d’IC i jo mateix d’Els Verds-CEC. Esporàdicament també assistien d’altres companys. Una excel·lent entesa de col·laboració va presidir en tot moment aquell grup de treball. El Grup Municipal d’IC-EV va traslladar amb èxit la nostra proposta de moció al Ple Municipal, el qual va aprovar la creació d’aquell nou Consell Municipal.
En compliment d’aquella aprovació, el 25 de juny de 1997 es va constituir el Fòrum del Medi Ambient de Badalona a la sala de Plens. No era exactament el Consell Municipal de Sostenibilitat que volíem, perquè Pere Sió (CiU), aleshores regidor d’Espais Públics, Neteja i Medi Ambient va voler anomenar-ho així, desvirtuant d’alguna manera l’essència mateixa d’aquell nou òrgan municipal de participació.
Grandiloqüent discurs del regidor
A l’acte fundacional i a d’altres, Pere Sió, president en funcions del Fòrum, feia grandiloqüents discursos sobre les línies d’actuació del seu «Departament de Medi Ambient». Esmentava els espais naturals de la serralada de Marina, del front marítim, del verd urbà, de la qualitat de les aigües subterrànies, de l’aqüífer, de les aigües residuals, de la contaminació atmosfèrica i acústica, de la contaminació del sòl, dels abocaments incontrolats, dels residus de les rieres, de la degradació per contaminació industrial, de l’energia, dels residus urbans, de l’educació ambiental, del medi urbà, del transport públic, de la mobilitat urbana, tampoc no van faltar la sostenibilitat, la participació ciutadana, etcètera. D’acord amb George Orwell, l’instrument de manipulació per excel·lència és la tergiversació del llenguatge, però l’encanteri d’aquell discurs orwel·lià d’en Sió duraria ben poc. La tossuda realitat desenganyaria ràpidament el personal. El rentat verd (green washing) i d’altres fal·làcies tan habituals en el llenguatge polític actual, aleshores, estava reservat a pocs polítics «professionals» com ell. Sabent el seu estret lligam personal amb el sector dels negocis immobiliaris tampoc no estranyava ningú.
El Port-canal: una estafa ecosocial*
Vistes les tres grans operacions urbanístiques d’especulació immobiliària del litoral (sector A2 del Bòrax, A3 de la Campsa i el Pla Especial del Gorg) que acompanyaven el projecte constructiu del port-canal del Gorg (sector A1), aquelles acrobàcies dialèctiques del regidor, només perseguien ensarronar el personal. L’espectacle verbal de la participació ciutadana i de la sostenibilitat eren focs artificials per amagar les decisions d’especulació urbanística més sòrdides que aleshores l’alcalde «socialista» Joan Blanch i el seu govern PSC-CiU estaven perpetrant. S’havia de tenir barra per discursejar de sostenibilitat i de participació en el Fòrum, planificant alhora des del govern una salvatge agressió ecològica al litoral amb la destrucció d’un quilòmetre de platja, prop del 25% del litoral, per implantar un port-canal com a ham publicitari del màrqueting immobiliari.
Evidentment, les operacions urbanístiques del litoral i el seu sever impacte ambiental eren matèria de la competència del Fòrum. Però, per garantir els interessos privats d’un projecte social, econòmica i ecològicament insostenible com aquell era imprescindible comptar amb la complicitat i l’opacitat del govern. Ambdues eren condicions sine qua non per tirar-ho endavant. El govern PSC-CiU va convertir l’Ajuntament en un vedat de l’especulació empresarial i dels negocis immobiliaris.
Ara bé, l’escàndol judicial, mediàtic i polític de l’Operació Pretòria de l’Audiència Nacional va desemmascarar públicament i cruament una trama corrupta sociovergent, se saldaria amb la detenció d’un responsable socialista de Marina de Badalona S.A. de tècnics i regidors socialistes de Santa Coloma de Gramenet, del gerent del Consell Comarcal del Barcelonès Nord, d’un diputat socialista al Parlament de Catalunya i de dos comissionistes convergents, ex alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol (CiU). L’anomenat Oasi català de la delinqüència sociovergent també tenia organitzat un femer-menjadora al port-canal del Gorg de Badalona.
Composició inicial del Fòrum del Medi Ambient
Presidència: Joan Blanch (PSC), alcalde
Vicepresidència: Pere Sió (CiU), regidor d’Espais Públics, Neteja i Medi Ambient
Coordinadora/secretària: Susanna Rivero (CiU)
Partit Socialista de Catalunya: Alonso López
Iniciativa per Catalunya-Els Verds: Francesc Alfambra
Convergència i Unió: Jordi Pius Llopart
Partit Popular: Josep Maria Rodríguez
Una representant de l’Escola de Natura: Montse Bert
Una representant de l’Escola del Mar: Maria del Mar Mascareñas
Un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona: Diego Guerrero
Un representant de la Unió de Botiguers del Baix Besòs: Josep A. Carmona
Dos representants de les Grans Superfícies Comercials: Antonio Hernández i Àngel Cantarero
Dos representants del grup ecologista Vadeverd: Francesc Ferreño i Josep A. Montes
Un representant de la Federació d’Empresaris de Badalona: Ignasi Creus
Un representant del Consell Escolar Municipal: Antoni Martorell
Un representant del sindicat de CCOO: Joan Fernández
Un representant del sindicat de la UGT: Mario Rigau
L’alta participació i diversitat social aplegada al Fòrum va ser un factor extraordinàriament positiu en la seva arrencada. Es tractava d’obrir un debat tan necessari i alhora tan complex com era consensuar un projecte de ciutat sostenible cap al segle XXI. Hi havia ecologistes i grans superfícies, empresaris i sindicats de treballadors, grups municipals i la FAVB, entitats cíviques, l’Escola de Natura, l’Escola del Mar, tècnics municipals, etcètera. Malauradament, la nombrosa assistència inicial, a causa del desinterès, al menysteniment i a la manipulació de què era objecte, va anar reduint-se fins a esdevenir l’ens residual i testimonial actual, mera caricatura del que era al començament.
1997-1999: Presidencialisme autoritari i manipulacions d’en Pere Sió (CiU)
Un estira-i-arronsa continu entre l’empenta participativa dels membres del plenari i el regidor van caracteritzar els debats d’aquells dos primers anys de vida del Fòrum. L’estructura presidencialista basada en la Presidència/plenari/grups de treball, permetia a Pere Sió, president en funcions del Fòrum, monopolitzar-lo públicament i instrumentalitzar-lo políticament. Sense segona vicepresidència ni comissió permanent que fes de contrapès en l’equilibri de poder per consensuar la presa de decisions, permetia al regidor/president en funcions prendre en solitari les decisions. Actuava permanentment com a president en funcions gràcies a l’absentisme sistemàtic de l’alcalde, el qual, no es va dignar a presidir el ple ni una vegada. Així doncs, qualsevol decisió depenia exclusivament de la voluntat arbitrària d’en Sió. El menyspreu, l’autoritarisme i la prepotència del regidor va fer la resta.
Es va debatre de la reforma dels Estatuts, dels programes d’educació ambiental, del Pla de la serralada de Marina, del transport públic, dels carrils bici, del tràfic rodat, dels residus urbans i la deixalleria, de la gestió dels residus a les grans superfícies, de la brutícia de les Guixeres, del projectat passeig marítim, de l’estalvi d’energia, de la necessitat d’ampliar la representativitat del Fòrum, l’impacte de la barrera arquitectònica de l’A-19 i del ferrocarril, del creixement urbà i del parc de ca l’Arnús. De la declaració institucional i de moltes coses més. Fins aquí bé.
Ara bé, segons Sió no es podia parlar del projecte port-canal, ni del pla d’obres per convertir el barri del centre en zona de vianants ni de temes urbanístics. Es defensava de les crítiques dient que els projectes urbanístics no eren temes del Fòrum! Però, l’urbanisme és el medi ambient a la ciutat! Es va negar a organitzar un acte de medi ambient durant la celebració del Centenari de la Ciutat. Es va negar a repartir la Guia Europea per a l’Elaboració d’Agendes 21 Locals del Consell Internacional d’Iniciatives de Medi Ambient Locals (ICLEI en anglès) entre els membres del Fòrum. Li havia demanat fer còpies de la Guia que jo mateix li havia facilitat. Era una guia molt interessant d’experiències d’elaboració d’Agendes 21 Locals de diferents ciutats del món.
La informació de projectes municipals de caràcter mediambiental o urbanístic no arribaven. Malgrat quatre admissions, va impedir la incorporació del Consell de la Dona, del Patronat Badalona Treball pels Disminuïts (es deia així), del Consell de la Joventut, de la FAPEP i d’altres.. Tret de l’acte inaugural mai més va convidar a la premsa a assistir als plenaris. Per problemes seus d’agenda es van produir diverses desconvocatòries de plens difícilment justificables. L’ànim d’instrumentalització i de manipulació política era evident. En l’article Un any del Fòrum del Medi Ambient de Badalona (El Punt 30-6-1998) vaig escriure això:
CiU és enemiga de la participació i intenta fer d’aquest consell municipal [el Fòrum] un comparsa de la seva política de pedaços, de creixement insostenible i de dòcil sotmetiment a l’especulació immobiliària. La política de CiU actua com el comte Dràcula: d’amagat i a les fosques perquè a la llum del dia, és a dir, amb la participació ciutadana es fon, es desintegra.
Musculatura democràtica i empenta participativa inicial dels membres del Fòrum
La creació de tres grups de treball van ser una mostra d’això. Malauradament, el regidor va aconseguir anorrear el fruit de dos d’ells, bloquejant-les in extremis. Però, el resultat del grup de treball de modificació dels Estatuts va arribar a bon port.
Tres factors van permetre al plenari trencar l’encotillament que imposava pel regidor. Un d’ells era la regularitat de les convocatòries trimestrals (no sempre), que van permetre una dinàmica interna de treball en equip i de seguiment acceptable dels temes tractats. Un altre era l’eficàcia professional de Susanna Rivero, la coordinadora del Fòrum en l’exercici de les seves funcions, sobretot per la seva puntualitat en l’entrega de les actes i d’altres documents.
El principal factor, però, va ser l’empenta participativa i la musculatura democràtica exhibida durant aquells dos primers anys per la majoria de membres del plenari del Fòrum, entre els que no podem comptar el Grup Municipal Socialista, ja que aquest grup, tot i ser el grup majoritari amb més responsabilitats de govern, no va mostrar mai gaire interès. El PSC va ser el gran absent de manera gairebé sistemàtica en aquell període i en els posteriors també. Estant com estaven tan ocupats, treballant tenaçment en el projecte del port-canal i la gran operació d’especulació immobiliària del rere port, s’entén perfectament que no volguessin perdre ni un minut del seu temps per parlar de collonades ecologistes com la defensa del patrimoni natural o la millora del medi ambient urbà.
Com ja he dit, al mateix acte de constitució del 25 de juny de 1997 vaig intervenir dient que amb l’exclusió d’importants sectors socials, cívics i econòmics, el Fòrum naixia amb una representativitat insuficient que calia ampliar. Malgrat la resistència, a sessions posteriors es va aprovar la creació de tres grups de treball:
1.-Comissió de Modificació dels Estatuts i ampliació de la representativitat del Fòrum
Dins la comissió vam proposar la creació d’una segona vicepresidència, d’una comissió permanent del Fòrum, de diverses modificacions al redactat de principis i objectius dels Estatuts, així com la incorporació d’un seguit d’entitats, que d’una manera o d’altra estaven lligades al medi ambient local. Els treballs d’aquella comissió ens va permetre millorar notablement el redactat de principis i objectius del Fòrum i l’ampliació de la seva representativitat, amb la creació d’una segona vicepresidència que s’havia de triar entre els/les representants de les entitats del Fòrum i l’admissió del Centre Excursionista de Badalona, del Grup d’Espeleologia de Badalona, de Badabicis i d’un representant de la regidoria d’Urbanisme. Els col·lectius de persones amb diversitat funcional (Deixem de Ser Invisibles), la FAPEP, el Consell de la Dona, el Consell dels Joves, Tusgsal, Agbar i Fecsa, que també havíem proposat, no van ser admesos pel regidor. La proposta de creació d’una Comissió Permanent també va ser rebutjada. D’aquesta manera es van incorporar al Fòrum quatre noves entitats:
Un representant dels centres excursionistes i dels esplais: Joan Estrada
Un representant de Badabicis: Joan Giralt
Un representant del Grup d’Espeleologia de Badalona: Enric Porcel
Un representant de la regidoria d’Urbanisme: Xavier Salvà
Els nous Estatuts resultants d’aquelles modificacions i esmenes introduïdes per la Comissió de Modificació dels Estatuts es van aprovar inicialment el 25 de gener del 2000 i definitivament el 4 d’abril de 2000, ja dins el següent mandat. Per una vegada el Fòrum havia deixat de ser un instrument manipulable al servei polític i lluïment personal del regidor.
2. Comissió de Residus Urbans
A la Comissió de Residus Urbans vam demanar dedicar el Dia Mundial del Medi Ambient a aquesta problemàtica ecològica tan punyent per la nefasta gestió que se’n feia -i se’n fa- dels residus urbans. En concret vaig proposar fer una taula rodona entre un tècnic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que aleshores projectava una macro incineradora de 750.000 tones de residus/any (més del doble de la incineradora TERSA de Sant Adria de Besòs) a la Zona Franca, i un membre de la Plataforma Cívica Contra la Incineració de Residus Urbans, que aleshores estàvem en plena campanya de recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular per a la prohibició de la incineració a Catalunya. El regidor va recollir la proposta, però en comptes del debat proposat va organitzar una xerrada amb un suposat expert en la matèria el dia 5 de juny de 1998. El conferenciant en qüestió -segurament de l’òrbita convergent- va defensar les incineradores com un tractament prioritari i acceptable per a l’eliminació de residus urbans, amb el que, òbviament vaig discrepar dient que la incineració era -i és- una tecnologia de final de canonada bruta, obsoleta i altament contaminant. Vam haver d’empassar-nos una conferència infumable d’un tècnic que desconeixia els perjudicis per a la salut que comporta la incineració, que no coneixia l’exitosa experiència del Model Residu Mínim, ni estava «prou» informat de la nefasta Llei d’Envasos i Residus d’Envasos que consagrava la proliferació massiva dels envasos de plàstic d'un sol ús. Allà va morir el grup de treball dels residus urbans, ja que mai més es va convocar aquella comissió.
3. Comissió d’elaboració d’una Declaració Institucional sobre els problemes ambientals de Badalona
El Nadal de 1998 ja teníem enllestida l’esmentada Declaració Institucional, i la vam presentar en el plenari del 18 de febrer de 1999, el darrer presidit per Pere Sió. En qüestionar la política urbanística de l’Ajuntament, va restar tancada a un calaix del regidor. Era evident que el govern municipal PSC-CiU no compartia en absolut el contingut de la declaració, que entre altres coses proposava marcar la B-20 com a límit del creixement urbanístic de la ciutat. De l’alcalde/president i del regidor/vicepresident del Fòrum, tots dos ben lligats negocis immobiliaris no es podia esperar menys.
Expulsió frustrada del representant del Grup Municipal IC-Els Verds
En aquella mateixa sessió plenària de febrer de 1999, sense venir al cas de res, Pere Sió em va voler expulsar del ple demanant-me que abandonés la sala. Vaig considerar totalment fora de lloc que el regidor em foragités de manera tan autoritària i impresentable. Evidentment, em vaig negar a marxar, tot demanant als presents la seva opinió al respecte, posant a les seves mans la meva presència allà, tal com corresponia segons els Estatuts. Després del debat establert, van considerar unànimement que no marxés, admetent-me com a representant d’Els Verds-CEC, l’organització ecologista a la qual jo pertanyia. Vaig manifestar el meu agraïment i satisfacció per poder continuar al ple.
La coalició IC-EV que jo representava, passava per una crisi interna, però encara no s’havia trencat oficialment ni s’havia fet públic el trencament! Així doncs, qui havia informat el regidor convergent d’un afer intern com aquell trencament quan encara no s’havia produït? No cal ser un linx per endevinar qui era la mosca collonera del regidor i d’algú més!
Posteriorment, tant Els Verds com IC vam dirigir independentment missives per separat a la presidència sol·licitant formalment ser admesos com a representants de les dues entitats al Fòrum. I així va ser: Fina Niubó va ingressar en representació d’IC i jo mateix en nom d’Els Verds-CEC. Quatre mesos més tard hi havia eleccions municipals.
Un escàndol: desaparició de la Declaració Institucional i de l’acta del febrer-1999
L’acta d’aquell darrer ple presidit per Sió no va aparèixer mai. Li vam reclamar a ell i a Muntsa Niso (IC) la regidora entrant amb el mateix resultat negatiu en ambdós casos. Ho vam denunciar públicament als mitjans, però ni l’acta ni la Declaració Institucional van aparèixer. El regidor sortint va fer mutis pel fòrum i la nova regidora no es va interessar gaire en l’assumpte. Amb aquest vergonyós episodi final, el regidor en qüestió es va acomiadar a la francesa fent gala d’un cinisme descomunal. Amb l’acta i la declaració desaparegudes i els acords del ple de febrer oblidats el Fòrum va restar bloquejat durant nou mesos fins al novembre de 1999, sis dels quals per la desídia del nou govern entrant.
El pitjor encara havia d’arribar. La manca de voluntat política de tirar endavant l’Agenda 21 Local, combinada amb la grisor i la mediocritat dels/les regidors/es de Medi Ambient (3 homes i 6 dones) que el van succeir feia feredat. La indolent i nefasta gestió d’aquells/es amb relació al procés participatiu i als objectius del Fòrum, acabarien per fer bona la del regidor convergent. Malgrat ser un polític professional de tarannà autoritari, en general, Pere Sió va respectar les convocatòries trimestrals, cosa que els/les altres van incomplir sistemàticament.
Pere Sió va establir un marc polític de menyspreu del Fòrum. Volia convertir-lo en un òrgan mesell, desposseït de drets i atribucions, submís i comparsa del regidor. No ho va aconseguir, però va marcar el camí a seguir per Muntsa Niso i la resta. Però això ja és una altra història que explicarem un altre dia.
Dues perles pintoresques
Admissió del Centre Excursionista (CEB) malgrat l’oposició d’un regidor d’IC
La meva insistència en l’entrada del CEB al Fòrum, fins i tot demanant als companys de Vadeverd que li cedissin un lloc dels dos que tenien, va causar la indignació d’un regidor d’IC. Oposat visceralment, m’ho va recriminar dient que em tiraria la cavalleria de Vadeverd per sobre! Amb un argument inversemblant: no saps que el president del CEB és de CiU? Ni ho sabia ni m’importava! Increïble!, com podia ser tan sectari?
Sió rebutja la Guia ICLEI i, tanmateix ...
Pere Sió es va negar a repartir la Guia del Consell Internacional d’Iniciatives de Medi Ambient Locals (ICLEI) als membres del Fòrum, però quan la seva companya de partit Mercè Rius -exregidora de Medi Ambient de Badalona i exdirectora general de Qualitat Ambiental del Govern de la Generalitat-, era Diputada de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, viatjava pel món com a membre del Comitè Executiu d’ICLEI Europa.
