Quan un hom viu a Badalona i procura estar al dia de les informacions locals entra en un procés d’estranyesa molt accentuat. Sembla com si la ciutat visqués a dues velocitats, a vegades contradictòries. I l’equip de govern municipal és protagonista d’una d’aquestes visions.
Per una banda, els desnonaments segueixen estant a l’ordre del dia en alguns barris mentre s’anuncien inversions públiques milionàries en altres barris amb projectes que voldrien emular l’Empuriabrava al Barcelonès. Per uns molt i per altres res.
S’anuncien grans projectes a les dues xemeneies de Sant Adrià mentre les administracions, també la local, no són capaces de reconstruir part del pont del petroli malmès per una tempesta. Es treu pit amb la final de la copa del rei de bàsquet mentre encara no s’han reparat les instal·lacions esportives afectades per mals endèmics com les goteres o la irrupció de la legionel·losi, cosa que fa que després de fer esport molts nens i joves hagin de dutxar-se als seus domicilis perquè als vestuaris és sanitàriament impossible.
Silenci davant l'especulació
L’autocomplaença de l’equip de govern en relació amb el foment de l’esport xoca amb realitats sagnants com que un equip històric a la ciutat, el Sant Josep, hagi d’emigrar perquè va ser expulsat del seu camp històric en una operació que fa pudor d’especulació immobiliària. I sobre això el govern Guijarro no ha dit ni una paraula.
Informar de Badalona i les contradiccions del govern democràtic de la ciutat és tan fàcil com guardar els comunicats oficials que emet l’ajuntament i veure si es compleixen. Així podem observar que el setembre de 2022 es va anunciar en un paper oficial que es comprarien uns 300 contenidors nous per suplir els afectats pel vandalisme. Es va afegir que els contenidors estarien als carrers abans d’acabar el 2022. Res de res. A març de 2023 no hi ha reposició ni explicació. Dues licitacions públiques, ofertes públiques de compra, han resultat desertes. Mentrestant Badalona se situa a la cua en la recollida selectiva de brossa. I cal dir que els índexs de recollida marquen el preu a pagar per la retirada.
La ciutat pateix una manca de places públiques d’ensenyament sense que hi hagi altra cosa que pegats per solucionar, curs a curs, la papereta de buscar lloc als nens i nenes que voldrien ser escolaritzats en l'àmbit públic sense que hi hagi iniciativa municipal i tampoc autonòmica per solucionar aquest coll d’ampolla.
Molta copa, però dutxar-se a casa
Badalona té un alt nivell de pràctica esportiva, però té les seves instal·lacions en molts casos en estat ruïnós, sense que s’anunciïn mesures estratègiques que canviïn la situació. És més, hi ha una política inexplicada que fa que hi hagi entitats afavorides des del govern local amb un accés regular a les instal·lacions públiques mentre que altres entitats i associacions, tan badalonines com les que més, són menystingudes i marginades des de la Casa de la Vila.
La ciutat pateix un mal invisible que afecta la salut de milers de persones, una de les causes és l’autopista que travessa Badalona com un ganivet. La inquietud veïnal només rep bones paraules i cap fet, mentre la pol·lució dels milers de cotxes no para de créixer. I caldria parlar de zones on indústries poc controlades contaminen el veïnat. L'equip de govern sobre això calla o fa generalitzacions inofensives.
I podria seguir fins a cansar els lectors. La falta d’ambició i d’iniciativa de l’equip de govern en relació amb la transformació de la Mobba és paradoxal. Per una banda, no es fa res per impulsar un centre de creació artística que atregui i mantingui a la ciutat els nous creadors, sense que això impedeixi crear una plaça pública a la zona. Paradoxalment, aquest immobilisme no ha acontentat aquells que volen enderrocar l’edifici engormandits per promeses de grans parcs que incrementaran el valor dels seus habitatges.
La biblioteca infantil en un soterrani
Ja acabo, la llarga lluita per reobrir la biblioteca pública de Can Casacuberta ha semblat, per efectes de la propaganda oficial, que acabava bé. Però si voleu tenir una idea cabal, només us cal anar a l’antic edifici del Carme i veure les condicions de la biblioteca infantil provisional, que està en un soterrani sense finestres. D’això no se’n parla quan, com feia el Màgic Andreu, els responsables municipals es posen les medalles afirmant: 'És que soc bo'.
