La Badalona tancada

Pablo Díaz-Flores

Mestre

La Badalona tancada


twitter share   facebook share

En complir-se un any de l'arribada del nou govern municipal de Badalona s’han produït diferents fets que mostren la situació real en la qual es troba la nostra ciutat.

 

Al tancament del centre d’acollida Can Bofí Vell, s’ha afegit la no renovació del conveni amb la Universitat de Barcelona (UB) pel que fa a les aules universitàries del centre el Carme. A això se suma el nou i gairebé etern tancament per reparacions que pateix la biblioteca Can Casacuberta, i el pròxim cessament d’activitats a la piscina del Centre.

 

Cal dir que en aquest any de nou mandat municipal s’han produït episodis puntuals de no obertura de serveis municipals, sobretot per manca de personal. Això es refereix, per exemple, a biblioteques o a l’Oficina Municipal d’Escolarització, l’OME. Però, el que destaca i crida l’atenció és que el govern municipal del PP tanca ara equipaments que el mateix executiu conservador va obrir amb gran pompa i fanfàrries mediàtiques el 2013. El mateix alcalde, Garcia Albiol, descobria, al centre del Carme, una placa, que encara es pot llegir, afirmant que “per fi la Universitat havia arribat al cor de la ciutat”, ara onze anys després els i les alumnes i la mateixa UB han hagut de marxar i, segons paraules dels usuaris, se senten enganyats després que les promeses i voluntats polítiques no s’hagin concretat. I és que ningú entén com un equipament específic i dissenyat com a centre cultural es vulgui convertir ara en simples oficines i despatxos municipals.

 

Amb referència a Can Bofí Vell, no fa tant, el 2020, l’actual alcalde manifestava a la premsa local que se sentia «orgullós de tenir un espai com aquest, el primer a la comarca, que servirà a les persones sense sostre a recuperar una vida digna». Avui dia, potser, també se sent orgullós d’haver tancat l’únic centre d’acollida sense haver aconseguit l’objectiu d’integrar a les persones que ho necessiten.

 

I pel que fa a l’enderroc de la Mobba, es veu que es converteix en una notícia de referència. Es tracta d’una destrucció que, recordem, significa gastar més de 363.000 euros públics en tirar a terra una fàbrica emblemàtica i símbol del passat industrial de Badalona. Un edifici que acollia uns espais artístics i culturals dels quals la ciutat no n’està sobrera. I això perquè l’enderroc té com a objectiu fer-hi una plaça que, ben segur, revalorarà econòmicament les propietats immobiliàries dels veïns de la zona. Si sumem tot això, ja tenim un termòmetre per a mesurar realment la salut de la ciutat.

 

Amb aquests símptomes sobre la taula veiem poques iniciatives que reaccionin a aquests i a altres tancaments, cessaments o extincions d’activitats privades o que es fan amb concert públic com el Centre Germina.

 

L’any 2024, que alguns anunciaven com l’any del llançament de Badalona, ara per ara, només és l’any dels tancaments. I, en el fons a la ciutat tot segueix aturat, tret de la propaganda i l’autobombo.