Pel seu interès tornem a publicar l'article que va elaborar Gemma Colls sobre Virginius, el sensesostre que va morir en circumstàncies tràgiques i de qui l'alcalde Xavier Garcia Albiol va revelar en un ple municipal dades mèdiques, que haurien de ser privades. El cas ha suscitat l'acció de la justícia que investiga l'alcalde. L'article té data del 8 de juliol de 2024.
Quan tot just es compleix un mes de la mort d'en Virgínius, persona sense llar que vivia a Badalona, la indignació de veïnes i veïns que el coneixien i de la gent preocupada per la situació que viuen les persones que no tenen llar, no fa més que augmentar.
Una mort sempre és trista, ens colpeja per la definitiva absència de l'ésser que no veurem ni sentirem més. Però quan el sentiment d'injustícia acompanya aquesta mort, la indignació ofega la tristesa. Injustícia, en aquest cas, per la mala praxi que envolta els últims dies d'en Virgínius.
A Badalona són moltes les persones que dormen al carrer. Unes 90 dormint al ras segons l'últim recompte, uns centenars en assentaments. I ara s'hi han afegit 45 persones més que han quedat al carrer després que el govern municipal, amb l'alcalde Xavier Garcia Albiol al capdavant, decidí tancar l’únic servei de pernoctació de Badalona, Can Bofí Vell, renunciant a buscar cap solució i rebutjant les que se li han ofert. Amb tot, a hores d'ara, Badalona no compta amb cap centre de pernoctació per a persones sense sostre, ni de cap menjador social municipal. Parlem d'una ciutat de més de 220.000 habitants (les ciutats amb una població superior a 20.000 habitants, estan obligades a atendre aquestes necessitats i tenir serveis per fer-ho, tal com marquen les lleis 7/1985 reguladora de les bases de règim local i la llei 12/2007 de Serveis Socials).
Doncs, bé, en Virgínius era una persona que formava part d'aquestes lamentables estadístiques. Per tal de poder tenir informació veraç i precisa sobre ell per a redactar aquest escrit, vaig citar-me amb les persones que van ser amb ell, no només els últims dies, sinó també les que compartien el seu dia a dia al barri de Canyadó de Badalona.
Un veí amable
El tret comú que descriuen d'ell, tan nombroses veïnes, com comerços, és que era solidari, amable, afectuós, atent i simpàtic. Compartia converses en les quals parlava d'aspectes quotidians, vitals, projectes i preocupacions. El seu últim projecte era anar a visitar al seu pare. Dels estalvis que anava fent del que li donava la gent, feia guardiola per anar a visitar al seu pare i donar-li una sorpresa “hola, papa!” explicava que li diria quan el veiés.
Tot això era en Virgínius. Ell vigilava que no passes res a les persones que anaven a treure diners al caixer contigu a l'aixopluc de l'entitat bancària on es refugiava “jo vigilo, tu tranquil” els deia quan anaven a treure diners. També, després del robatori que ell va patir, va demanar a un establiment proper que li guardessin el que anava estalviant per a quan anés a veure al seu pare. Saludava a tothom i tothom se l'estimava. Era un veí més.
Tot això va quedar estroncat, quan d'una manera aguda i sobtada va començar a empitjorar la seva salut. Els veïns i veïnes van veure que no es trobava bé. Li preguntaven i ell amb un semblant de preocupació i por, afirmava que alguna cosa no anava bé. Els fets es van precipitar quan el 22 de maig les veïnes més properes van decidir avisar als serveis mèdics explicant la situació. En personar-se aquest servei i veure que ell no volia marxar i deixar el poc que posseïa, com és un matalàs i poca cosa més, els serveis mèdics van marxar. El seu mal estat era evident, i les veïnes explicaven com havia empitjorat en els últims dies, però cap servei mèdic ni assistencial va fer res. Passats dos dies, el 24 de maig a partir del migdia, les veïnes, veient el greu estat d'en Virgínius, van tornar a trucar als serveis mèdics, els quals van fer acte de presència, però ell, que en molts moments estava en estat semiinconscient, no podia donar un consentiment explícit, que és el que se li exigia per traslladar-lo. En Virgínius s’arraulia en aquell matalàs on anava a parar tot el que anava ingerint l'últim dia, ja que el seu cos ja no digeria res. Tot això ho van veure tots els serveis sanitaris que van passar per allà, també guàrdia urbana i mossos d'esquadra. Concretament, un mosso d'esquadra va comentar que no entenia com un metge del SEM no decretava un ingrés ni que fos forçat, ja que era evident que aquell home s'estava morint.
La situació es va anar tensant arribada la nit, moment en el qual les veïnes van contactar amb activistes de la zona i amb una regidora d'un dels grups municipals, qui va realitzar trucades, entre elles a un conseller, explicant el què estava passant, ja que van rebre com a resposta del servei d'urgències SEM, que tenien ordre de no personar-se en aquell punt.
Finalment, no va ser fins entrada la matinada que, aquest cop sí, una ambulància del SEM es va endur a en Virgínius cap a l'Hospital de Badalona. Havien passat 64 hores des de la primera trucada als serveis mèdics.
Donat d'alta
La tragèdia no va acabar aquí. Quan algunes persones van anar a informar-se de l'estat d’en Virgínius l’endemà al matí, es van trobar amb la desagradable i preocupant sorpresa que en Virgínius havia sigut donat d'alta i estava a la sala d'espera de l'hospital en molt mal estat. Estava acompanyat de dues bosses d'escombraries amb algunes de les seves pertinences.
Si la misèria humana semblava que embargava tot aquest cas, la solidaritat de les persones que se'n preocupaven d'ell, de la seva salut i dignitat, encara va ser més potent. Després de repetides queixes i precs, en Virgínius va ser ingressat per segona vegada en poques hores. En aquest segon ingrés li van fer diverses proves, que denotaven un estat de salut preocupant. Va quedar, llavors, ingressat. Això era el 25 de maig. Algú l'havia donat d'alta prèviament, recordem.
El 8 de juny, catorze dies després, en Virgínius moria.
Cap persona de les que el va acompanyar i va vetllar per ell, a hores d'ara, ha pogut obtenir cap informació mèdica ni assistencial. Això motivat per la llei de protecció de dades. Aquest aspecte podria ser secundari dins la pena per la seva mort.
L'alcalde llegeix la informació mèdica d'en Virginius
Però, tot va fer un gir, quan en el recent ple municipal, l'alcalde va llegir informació mèdica, tal com va dir ell mateix, facilitada per l'hospital. On queda la protecció de dades?, on queda aquesta llei quan una persona llegeix en públic informació personal sensible d'un pacient? En públic, perquè no només va llegir aquesta informació davant de grups municipals i públic assistent, sinó que el ple es transmet en directe en temps real. Malgrat que els grups municipals i públic demanaven que no ho fes per dret a la intimitat d'una persona morta, tot va ser en va, l’alcalde ho va llegir.
Amb tot, la indignació ens embarga. En Virgínius, qui planejava anar a visitar per sorpresa al pare “hola, papa” com deia ell, va ser tractat, com feia referència una de les veïnes entrevistades, pitjor que un animal abandonat. Ni corporativismes entre personal sanitari, ni estratègies polítiques de qui ostenta una majoria absoluta, han de prevaldre i imposar-se a un mínim d'humanitat, de dignitat.
Vagi aquest escrit per a la memòria d'en Virgínius i en solidaritat a les persones que actualment viuen pels carrers de Badalona, alguna, comenta “jo seré la pròxima Virgínius”. Els responc que no ho permetrem.
