La política de Badalona no s’entendria sense el recurs a la venjança que usen unes forces polítiques contra altres. Aquest recurs també s’utilitza contra organitzacions socials en funció de si són crítiques amb el poder o no.
El caïnisme va ser un concepte que a mi, que no he nascut ni m’he criat a Badalona, més em va cridar l’atenció quan hi vaig anar a viure. Aquí hi ha comptes pendents des de l’inici de la transició, i no sembla que hi hagi intenció de saldar-los.
Una mostra del que dic la va donar l’ajuntament dimarts passat. Es va filtrar que el consistori, totalment controlat pel PP d’Albiol, suprimia la lectura del pregó de festes d’agost. Un pregó que tradicionalment va a càrrec de la comissió de festes. I aquesta comissió està formada per les entitats de joves i cultura popular de la ciutat.
És coneguda per qualsevol que visqui a Badalona la tibantor que hi ha entre les entitats de cultura popular i l’ajuntament, especialment del PP. En aquest sentit, en alguna festa major s’ha arribat a escoltar des de l’estrada l’apel·latiu de «feixista» relacionat amb l’executiu d’Albiol.
Eliminar les crítiques
Amb la supressió del pregó s’elimina qualsevol possibilitat de crítica pública i massiva de les entitats cap a Albiol i el seu equip. Sembla que aviat es farà públic el programa alternatiu que des del consistori es pensa oferir a la ciutat, ara que les entitats ja no comptaran per a res. És curiós que des d’una força política com el PP, que es diu liberal, es tendeixi al control administratiu ferri del màxim d’actuacions festives. Curiós, si més no!
Però no penseu que aquest comportament és exclusiu del PP. El PSC també l’ha practicat quan ha tingut el poder. Pregunteu a la gent de l’escola Ventós Mir, que van intentar pactar amb la regidora responsable utilitzar el camp d’esports de la plaça del Gas, i no van ser ni escoltats. Al respecte, aquest comentarista va rebre una explicació que vinculava la negativa al fet que el camp s’usa gairebé en exclusiva pel col·legi Badalonès i que l’encarregat del manteniment té vincles familiars amb la regidora. Coses de Badalona!!!
En tot cas, l’assumpte del pregó ha de servir perquè les entitats culturals de Badalona obrin un debat. Es tracta de decidir si es manté la ficció d’una col·laboració amb l’ajuntament o si s’inicia un camí autònom i crític amb aquesta institució. De vegades la societat civil forta és més respectada pel poder administratiu. Especialment, si aquest practica una política de control social i de propaganda, titllat de badalonisme, però que no és altra cosa que una mena de dictadura blanca que tendeix a monopolitzar totalment l’acció pública.
Existeix la possibilitat de convertir la festa major en un esdeveniment forà, sense participació de les entitats ni de la gent. Diners en té l’ajuntament, ara bé, cal pensar i és oportú buidar de contingut la festa. Badalona és a tocar de Barcelona. Si aquí no s’ofereix res amb una certa qualitat o participació la gent pot optar a votar amb els peus i marxar a fer festa a Barcelona, cosa que faria la ciutat més suburbial. Cadascú que prengui les seves decisions!
