La població dels barris més pobres de Badalona no es pot apuntar a la piscina del gimnàs per refrescar-se una mica de les onades de calor, ni permetre’s pagar un hotel fora de la ciutat per desconnectar de les inclemències de la vida quotidiana. Tampoc té la nostra ciutat refugis climàtics, ja que el govern municipal va decidir tancar-los durant el mes d’agost, quan són més necessaris.
En alguns dels barris més pobres de la ciutat, com el de Sant Roc, el màxim a què poden aspirar moltes famílies és tenir una petita piscineta de plàstic on es refresquen els seus nens, a la porta de casa.
Però, a partir d'ara ni això es poden permetre, ateses les noves polítiques de neteja municipals, que han fet que s’arrepleguin totes les piscines que han pogut trobar arreu el barri, cosa que ha estat publicada com si fos una gran gesta.
En realitat, aquestes polítiques posen en evidència que l'actual ajuntament treballa penalitzant els pobres, però no treballa per disminuir la pobresa -la qual cosa implica més marginalitat, absentisme escolar, menor índex cultural-, que és la causa estructural primària de la pobresa.
Tal com alguns veïns de Sant Roc denuncien, s’emporten les piscines i les cadires que tenien per prendre la fresca, dels portals de les cases, però no fan res per netejar la zona d'escarabats i de ratolins del barri. Això no cal netejar-ho, sembla.
El pressupost municipal d'aquest any evidencia també a on es posa l'accent, les polítiques que realment importen, la qual cosa no està desproveïda de contingut ideològic: un increment del 83% per a seguretat, en contraposició a un només 15% per a polítiques socials.
El més trist és que són mesures que enfronten els pobres contra els més pobres encara, en lloc de donar solucions reals i efectives, com piscines municipals gratuïtes per qui no se les pot permetre, per exemple.
Enfrontar pobres contra més pobres, una trista estratègia tan vella com la vida, mesures “tiretes”- que es fan veure, però no curen- i twits enlluernadors, però que, a llarg termini no resolen els veritables problemes, al revés, s’enquisten i agreugen.
És pot veure com la política de l'ajuntament que, si bé va dirigida a penalitzar els més pobres, els vulnerables, per una altra banda, no s’enfronta als fons voltor, tantes vegades denunciats per veïns de Badalona per les seves pràctiques abusives. Cap a ells no n’hi ha cap mesura de “neteja”. Cal fer polítiques valentes per això.
Per finalitzar, volem aclarir, perquè no n’hi hagui confusions, que no tenim res, realment res, contra el nostre alcalde, ni personalment, ni contra el seu govern, però no podem estar d’acord amb les seves mesures repressives per intentar resoldre la greu mancança de polítiques socials i efectives de debò. Per això, ens sentim amb el deure i el dret democràtic de manifestar el nostre disgust.
