Compro, almenys un parell de cops a la setmana, al Mercat Torner. Tot i que en decadència, la ‘plaça nova’ encara excel·leix en les seves parades d’un alt nivell de qualitat. I a més, forma part del cor del meu barri: el Progrés de Badalona.
L'última setmana els comerciants van ser convocats per l’ajuntament. Els van informar que el consistori tancaria l’històric recinte per motius de seguretat. Se’ls va dir que al terra de la zona de prop de les cambres frigorífiques s’haurien de fer obres estructurals. I, inicialment els van donar molt pocs dies per marxar. Una urgència que no s’entén per què el mercat fa anys que hauria d’haver-se arranjat.
Dissabte al matí vaig anar a comprar peix, com faig habitualment. Els i les paradistes demanaven a la gent si volien firmar per reclamar a l’ajuntament que es mantingui la superfície comercial. En el centre del recinte un grup de l’associació de veïns del Progrés recollia signatures reivindicant la continuïtat del mercat.
Negociació individual o col·lectiva?
Unes hores abans s’havia produït la primera reunió entre l’equip que comanda Xavier Garcia Albiol i una delegació dels comerciats. La pretensió inicial de l’alcalde era fer una negociació individual amb cada paradista per fixar les indemnitzacions per tancar. La resposta va ser negativa. La delegació volia parlar col·lectivament.
Un cop indemnitzats els afectats, se’ls volia reubicar a qualsevol dels altres mercats municipals de Badalona. Això vol dir que una parada del barri del Progrés podria ser reubicada al barri de Sant Roc o de la Morera, cosa que segons els paradistes els suposaria perdre la seva clientela.
Una carpa a Països Catalans
L’alternativa dels comerciants va ser reclamar que l’ajuntament instal·lés una carpa provisional a la plaça dels Països Catalans, una solució com la que fa nou anys es manté al Mercat Maignon, també de Badalona. L’alcalde s’hauria negat afirmant que la plaça és una zona verda i que per aquest motiu el canvi no és possible. «Li vam contestar que tot i que la plaça és zona verda, bé es permet sense problemes que hi hagi terrasses de bars», afirma una treballadora d’una de les parades del Mercat Torner.
Un informe que no apareix
L’alcalde argumentava la urgència de la mesura en el contingut d’un informe que avalaria la seva tesi, però quan se li va demanar el document, no el va mostrar. Els paradistes consideren que l’esmentat informe no existeix, o no existeix encara.
En aquests moments el mercat té divuit parades actives comercialment. Segons les estimacions dels paradistes les millores de seguretat, que afecten el sol i no el sostre de l’edifici, es podrien fer afectant només dos negocis. Sense haver de tancar tot el recinte.
Davant la falta de claredat oficial tot són especulacions. Una seria que, potser des de l’ajuntament del PP s’hauria pensat, un cop buit el mercat municipal, arribar a algun acord amb una gran superfície comercial, cosa que perjudicaria els actuals titulars, els seus treballadors i els veïns del Progrés. Al barri ja té diversos supermercats.
El vot majoritari
Curiosament, l’ajuntament del PP va ser votat massivament a tots els barris i zones de la ciutat. Només en una mesa va perdre. Per tant, els milers de signatures que s’estan recollint per evitar que es tanqui el Mercat Torner són, en molts casos, de votants del polític conservador.
Els mercats municipals es van potenciar fa un segle per diversos motius. Un era la preocupació per la salut pública. A principis del segle XX, les condicions sanitàries en molts mercats eren precàries, cosa que afavoria la proliferació de bacteris i la transmissió de malalties. Els nous mercats municipals, amb les seves instal·lacions modernes i regulacions sanitàries, buscaven garantir la qualitat i la seguretat dels aliments, protegint així la salut de la població.
Ordenament urbà
Els mercats municipals també formaven part d’una estratègia més àmplia d'ordenament urbà. La construcció d’aquests edificis permetia concentrar l'activitat comercial en un espai definit, millorant així la circulació a les ciutats i evitant la proliferació de llocs ambulants.
Els mercats municipals eren vistos com un motor per al desenvolupament econòmic local. En concentrar l'oferta de productes frescos i de qualitat, s'atreia més consumidors i es dinamitzava l'activitat comercial a les zones on s'ubicaven. A més, aquests mercats generaven ocupació i contribuïen a enfortir el teixit productiu local.
Els mercats eren molt més que simples llocs de compravenda. Eren espais de trobada i socialització, on els veïns podien interactuar i enfortir els llaços comunitaris.
Finalment, en ser propietat dels ajuntaments, els mercats municipals permetien a les autoritats locals tenir més control sobre l'activitat comercial i garantir que es complissin les normes i regulacions establertes.
I acabo amb dues preguntes retòriques:
A qui perjudica el tancament del Mercat Torner?
A qui beneficia el tancament del Mercat Torner?
