“Diversos morts després d'un nou atac israelià contra una escola al nord de Gaza. L'atac arriba només 24 hores després que les forces israelianes bombardegessin un altre complex escolar a la capital de la franja, matant 22 persones, entre elles 13 nens i sis dones”.
“Almenys set persones han mort i altres van resultar ferides aquest diumenge en un atac israelià contra una escola que acollia ciutadans desplaçats al campament de refugiats de Shati, a prop de la Ciutat de Gaza, segons fonts mèdiques locals”.
“Israel amenaça amb una guerra oberta a Líban”.
“Israel replica el model de destrucció de Gaza al Líban i posa en avís l'Iran'
'Israel bombardeja de nou Líban i Síria en la vigília de l'aniversari del 7 d'octubre'
'Líban: 105 morts en nous atacs d'Israel; bombardeig impacta edifici residencial a Beirut'
Des que va començar la guerra, més de 42.000 persones han mort i més de 96.000 han resultat ferides a Gaza, segons les últimes xifres del Ministeri de Sanitat de l'enclavament. En aquest sentit, aquest organisme ha advertit que els generadors de tots els centres mèdics de la Franja podrien deixar de funcionar en deu dies davant la falta de combustible i de peces per reparar-los.
'Demanem a totes les institucions internacionals i humanitàries interessades que intervinguin ràpidament per portar combustible, filtres i parts de recanvi per als generadors', va dir l'oficina en un comunicat.
Aquestes notícies ja no sorprenen a ningú, com tampoc el que passa a tantes i tantes guerres i morts que hi ha al món.
Tothom sap que les guerres i els conflictes armats tenen conseqüències devastadores, i sovint són els més vulnerables els que pateixen més.
Ara bé, tot i que la comunitat internacional, a través d'organitzacions com les Nacions Unides, treballa per promoure la pau i la seguretat, és notori el fracàs. Les solucions no són fàcils ni ràpides quan hi ha qui s’entesta a continuar amb l’escalada armamentista i aposta i argumenta que la millor defensa és un bon atac i acabar amb els que considera que són els seus enemics. I clar, per això s’han de destinar recursos més que abundants i tenir còmplices que avalen el genocidi.
Hi ha també que diu que la diplomàcia i les negociacions de pau són processos llargs i complicats que requereixen paciència, compromís i, sobretot, la voluntat de totes les parts per arribar a un acord. Per tant, no importa el nombre de morts ni la devastació d’un territori.
Per això, està més que justificat denunciar la hipocresia i el cinisme del discurs polític d’alguns dirigents, especialment de dretes i d’extrema dreta, que tracten de justificar o no condemnar determinats conflictes armats.
La percepció del fet que hi ha dues vares de mesura per valorar les diferents guerres o conflictes, és evident i genera sentiments de frustració i desconfiança cap als líders i, fins i tot amb les institucions.
És cert que, històricament, les guerres han estat motivades per una varietat de raons, incloent-hi interessos econòmics, territorials, religiosos o ideològics. Malauradament, són els ciutadans comuns, la població civil, els que pateixen les conseqüències més greus, mentre que els veritables objectius de la guerra no sempre s’expliquen per evitar contradiccions i problemes.
Tanmateix, la història també ens ha mostrat repetidament que les guerres rarament solucionen els conflictes de manera efectiva i sovint deixen cicatrius profundes tant en les societats com en els individus.
La pau, per contra, ofereix una oportunitat per a la reconstrucció, la reconciliació i el progrés. Invertir en la pau no només ajuda a prevenir el sofriment humà, sinó que també pot conduir a una major estabilitat econòmica i social.
Els fons que es destinen a la guerra serien molt més útils si es dirigissin cap a la lluita contra la fam mundial, proporcionant educació, infraestructures i suport als països en desenvolupament. Això podria ajudar a erradicar les causes profundes de molts conflictes, com la pobresa i la desigualtat.
És important que la comunitat internacional treballi per a la resolució pacífica de conflictes i per promoure el diàleg i l'entesa mútua, ja que un altre món és possible, un on la col·laboració i l'enteniment reemplacin la confrontació i el conflicte.
Mai hem d’oblidar que la pau sostenible requereix un compromís ferm amb la justícia, la veritat i la reconciliació, així com el reconeixement de la humanitat compartida més enllà de les fronteres nacionals o ideològiques.
