A l’acte sobre el cinquè aniversari del programa d’inclusió sobre bisbe Carrera es va visibilitzar el creixement de la pobresa, el risc social i el sensellarisme a Badalona.
Quan en aquests temes el primer sector, que engloba a empreses i privats o el segon sector que són les administracions públiques, ajuntament i serveis socials no arriben, no tenen recursos o es troben desbordades és quan gràcies a les entitats anomenades del tercer sector es pot actuar. Entitats sense ànim de lucre amb l’objectiu del bé comú, sense ànim de lucre, com són Organitzacions No Governamentals (ONG), associacions religioses, cooperatives d’iniciativa social i empreses d'inserció.
A la taula rodona, on van participar la Fundació llegat Roca i Pi, Càritas i Sant Joan de Déu serveis assistencials, es van exposar unes dades que esgarrifen. Més de 1.500 persones, amb nom i cognoms han estat ateses en els darrers cinc anys. Aquestes persones sense llar es troben en risc per qüestions de salut i sobretot, de la salut mental, Càritas va explicitar que durant el 2023 s’han atès 1.715 llars a Badalona, on viuen 4.478 persones, això suposa un increment del 23% en relació amb el 2022. Si a això li sumen el problema d’accés a l'habitatge que ha crescut exponencialment entre 2013 i 2022 on els preus s’han apujat un 14,5% i l’augment del lloguer entre un 20% i un 43% acumulat.
Amagar el cap sota l'ala
Tot plegat significa que a Badalona no anem cap a millor. Que s’està produint un augment constant de la vulnerabilitat, com assenyalava Anna Selva, que de viure en un infrahabitatge, o en una habitació compartida a viure al carrer hi ha un pas molt petit.
Tenim una ciutat on cada mes hi ha de 50 a 60 desnonaments, on no es compleixen les normatives que obliguen a les ciutats de més de 100.000 habitants a tenir un alberg públic i que a més no disposa d’una xarxa de pisos social. On més de 100 persones es troben en llista d’espera per entrar a Folre, que és un centre diürn que cobreix les necessitats bàsiques de més de 200 persones que viuen al carrer.
Davant d’aquest panorama, d’aquesta Badalona que no es vol visibilitzar, les entitats del tercer sector no troben resposta per part de l’ajuntament. Confirmen a aquest diari que no saben quin rumb té l’ajuntament, que no hi ha pla d’acció ni un full de ruta i que es troben sense respostes.
El que per altres ajuntaments seria prioritari, fins i tot com ho demanava la Plataforma Sant Roc: que es creés un gabinet de crisi, per aquest govern local és un tema del qual ni es parla ni es tracta i el que és pitjor s’intenta amagar enviant la Guàrdia Urbana a requisar els matalassos i les poques pertinences dels que dormen al carrer.
