El vandalisme es refereix a la destrucció voluntària, total o parcial, de la propietat pública o privada. Inclou conceptes com el dany al patrimoni, els grafits a les parets o actes de provocació. Hi ha qui ho considera també com una forma de protesta social, encara que sigui un delicte i no es justifiqui.
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix la paraula vandalisme com “Esperit de destrucció de les obres de la civilització, de les coses belles, etc.”.
No sé si aquestes definicions serveixen per intentar explicar allò que, popularment, es coneix com a vandalisme i que el que intenta és denunciar el comportament incívic de determinats individus respecte a l’espai comú i, fins i tot, la propietat privada.
El vandalisme és una tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància obres d'art, béns públics o qualsevol patrimoni. Fins i tot els grafits poden ser considerats una forma de vandalisme, encara que també poden ser considerats com una forma d'art, segons el contingut del grafit i el lloc on es fan.
El fenomen del vandalisme, que es presenta com una problemàtica creixent en la societat actual, és una qüestió complexa amb múltiples facetes. Encara que sovint es manifesta a través d'actes de destrucció o dany a la propietat, les seves arrels poden ser profundament enraigades en problemes socials més amplis.
La desafecció i la desconfiança cap als governs, tant en l'àmbit local com autonòmic o estatal, poden contribuir a un sentiment d'alienació i frustració, que a vegades es tradueix en comportaments destructius. A més, l'ús de retòrica incendiària utilitzada per l’extrema dreta i alguns dirigents de la dreta que culpabilitza indegudament els grups més vulnerables pot exacerbar aquestes tensions, desviant l'atenció de les veritables causes subjacents.
És important reconèixer que el vandalisme no només és un problema de seguretat, sinó també un indicador de problemes socials més profunds que requereixen una resposta més holística. Això inclou l'adreça de la desigualtat, la millora de l'educació i les oportunitats econòmiques, i la promoció d'un diàleg constructiu entre la ciutadania i els seus representants.
A través d'aquest enfocament més inclusiu i comprensiu, és possible no només reduir els actes de vandalisme, sinó també construir una societat més justa i cohesionada. En última instància, la responsabilitat de prevenir i respondre al vandalisme recau en tots els membres de la societat, des dels individus fins als dirigents polítics, i requereix un compromís col·lectiu per a la millora del benestar comú.
Dit això, l'ocupació d'edificis destinats a centres educatius, com l'antiga escola Lola Anglada, un edifici catalogat amb un gran valor històric i cultural, per celebrar festes i altres activitats incíviques, és evident que té un impacte negatiu no només en els estudiants, ja que causarà un retard en les obres de rehabilitació, sinó també en la societat en el seu conjunt.
L'educació és un pilar fonamental per al desenvolupament i benestar d'una comunitat, i qualsevol interrupció en aquest procés pot tenir conseqüències a llarg termini.
Escola Lola Anglada
Les instal·lacions educatives, com l'escola vella Lola Anglada, són essencials per proporcionar un entorn d'aprenentatge adequat i segur, on els estudiants, actualment en barracons i locals provisionals i precaris, puguin desenvolupar les seves habilitats i coneixements amb garanties de qualitat.
A més, aquesta escola, oberta i participativa, sovint serveix com a centre comunitari que fomenta la cohesió social i l'intercanvi cultural, ja que participa i col·labora en les festes de Canyadó, en especial en la Festa Medieval Pirates a Badalona.
Per tant, és cabdal que es prioritzi l’inici de les obres de construcció i renovació d'aquest edifici per garantir que els estudiants de l’institut La Riera i el veïnat puguin beneficiar-se plenament dels seus serveis.
La necessitat d'iniciar les obres de l'escola vella Lola Anglada implica que les persones que actualment l'utilitzen per celebrar festes hauran d’abandonar-lo, ja que no podem perdre una oportunitat per a millorar les instal·lacions i oferir un millor entorn educatiu als estudiants.
La inversió en educació és una inversió en el futur, i assegurar que les infraestructures educatives estiguin a l'altura de les necessitats actuals és un pas essencial cap al progrés.
