L’Ajuntament de Badalona ha aprovat de manera inicial el pressupost municipal de 2025. La majoria absoluta facilita aquest tràmit. Abans ha publicat les principals xifres dels comptes. Fins i tot l’equip de govern ha fet una sessió oberta als ciutadans per informar de les magnituds econòmiques de l’exercici vinent. Ara bé, a primer cop de vista semblen els comptes del Gran Capità.
A la fi, si s’examinen críticament, les dades fetes públiques no aclareixen gran cosa. L’any vinent Badalona podrà gastar 243 milions. Això suposa un augment del 9 % respecte a aquest any, en el qual el pressupost va tenir un import prou elevat.
Fins aquí les dades fetes públiques. Després hi ha les valoracions respecte a en quines àrees es destinaran els diners de tots. Bàsicament a salaris, arranjament de carrers, esports, manteniment d’edificis i promoció econòmica. Fins aquí les valoracions.
El paper ho aguanta tot
Diuen que el paper ho aguanta tot. Les previsions de futur també. Podríem posar exemples d’anuncis de l’executiu local que s’han incomplert i que han tornat a ser anunciats sense que l’opinió pública s’ensumés, en general, que tot plegat era propaganda nua i crua. És la seducció del personalisme de l’alcalde.
Permeteu-me una digressió històrica. Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capità, va ser un dels més destacats militars espanyols. La seva fama ha transcendit les batalles i ha arribat fins als nostres dies gràcies a una anècdota que ha esdevingut una dita popular: els comptes del Gran Capità.
La història explica que, després d'una reeixida campanya a Nàpols, Ferran el Catòlic, descontent amb les elevades despeses de la guerra, va exigir al seu general que li presentés un informe detallat de tots els desemborsaments realitzats. El Gran Capità, lluny d'acovardir-se, va elaborar un document que més aviat semblava una sàtira.
En comptes de presentar un balanç realista, el general va omplir l'informe amb partides desmesurades i absurdes. Va parlar de despeses astronòmiques en pics i pales per aixecar fortaleses inexistents, de sumes exorbitants destinades a frares i monges perquè resessin per la victòria, i de quantitats desorbitades per reposar campanes trencades pels repics fets per celebrar les batalles guanyades.
Amb aquesta extravagant presentació, el Gran Capità no només va ridiculitzar la petició del rei, sinó que també va subratllar la importància de la seva victòria i la ingratitud de qui se n'havia beneficiat. L'anècdota es va convertir ràpidament en una llegenda, i l'expressió 'els comptes del Gran Capità' s'utilitza avui dia per referir-se a qualsevol explicació exagerada o evasiva, especialment quan es tracta de justificar despeses excessives.
I anem a les despeses. Fins ara no s’ha fet pública la liquidació dels comptes de 2023. No sabem en què s’han gastat els diners de tots. Quants fons han anat a despeses corrents, com els salaris, i quants a fer inversions en coses noves. Quant s’ha gastat, per exemple, en coses tan polèmiques com l’arbre gegantí del Gorg i l’absurda baralla amb Vigo i el seu histriònic alcalde. Perquè si tinguéssim algunes d’aquestes dades podríem fer-nos una idea del rendiment que han tingut aquests abundosos desemborsaments.
Restes del naufragi
Els augments dels pressupostos no són a Badalona fruit d’un increment dels ingressos. La ciutat té molts barris entre els considerats els més pobres de Catalunya. Els diners procedeixen del romanent de tresoreria. El romanent és l'excedent de diners que queda a les arques d'un ajuntament en finalitzar un exercici econòmic, és a dir, al tancament d'un any, després d'haver pagat totes les despeses previstes en el pressupost. El romanent a Badalona, es veu a simple vista, procedeix dels retards en l'execució de projectes: Si alguns projectes no s'executen en el termini previst, els fons assignats a aquests projectes no es gasten.
A què es pot destinar el romanent de tresoreria, segons la llei espanyola? Principalment a reduir el deute municipal: Si l'ajuntament té deute, el romanent es pot emprar per amortitzar-lo anticipadament, cosa que redueix les despeses financeres futures. El romanent es pot dedicar també a formar reserves, que són fons que es guarden per fer front a imprevistos o situacions d'emergència, com catàstrofes naturals o crisis econòmiques. Finalment, el romanent es pot utilitzar també per dur a terme noves inversions o projectes que no estaven contemplats en el pressupost inicial. Això pot incloure la construcció de noves infraestructures, la millora de serveis públics o el suport a iniciatives culturals o socials.
I tornem als comptes del Gran Capità. Què significa aquesta expressió avui en dia? Quan diem que algú presenta 'els comptes del Gran Capità', estem volent dir que:
Exagera les despeses: Inflen els números o inventa partides per justificar un pressupost elevat.
Evita donar explicacions clares: En comptes d'oferir detalls concrets, es recorre a respostes vagues o absurdes.
Ridiculitza una petició: Es respon a una sol·licitud d'informació amb resposta irònica o burleta.
Una última reflexió. Els pressupostos han estat aprovats inicialment per PP i PSC. ERC s’ha abstingut i els vots contraris ha procedit de Badalona en Comú i de Guanyem Badalona. Els pressupostos són la decisió política i estratègica més important de l’exercici econòmic, en aquest cas a la ciutat.
