El llibre L'Estat i la Revolució, escrit per Lenin entre agost i setembre de 1917, és una obra fonamental que analitza la naturalesa de l'Estat i el seu paper en la societat.
Lenin argumenta que l'Estat és un producte i una manifestació de la irreconciliabilitat de les contradiccions de classe. Segons ell, l'Estat existeix perquè la dominació de classe no pot ser mantinguda de manera 'pura'. Així, l'Estat esdevé un organisme de dominació de classe, un organisme per substituir en el poder una classe per una altra, un organisme per la creació d'un 'ordre' que legalitza i consolida aquesta conjuntura, mitigant la lluita de classes.
En la transició cap al socialisme, Lenin veia necessària la destrucció de l'estat capitalista a través de la revolució proletària i la seva substitució per una 'dictadura del proletariat', que seria una forma de transició cap a la nova societat.
Aquesta dictadura no s'entén en el sentit burgès del terme, sinó com un estat en què el poder està en mans de la classe fins aleshores oprimida, el proletariat. Lenin creia fermament en la necessitat de la revolució per aconseguir aquests canvis, i criticava les insuficiències teòriques de la socialdemocràcia per aconseguir la revolució.
La seva obra proporciona una anàlisi detallada de les idees de Marx sobre l'Estat, així com una crítica de les interpretacions oportunistes i revisionistes d'aquestes, oferint una perspectiva clara sobre la seva visió de la revolució i el paper dels treballadors i les treballadores en la construcció d'una nova societat.
Si bé el leninisme com a model polític ha estat objecte de crítiques i ha perdut rellevància en l'escenari polític actual, L'Estat i la Revolució continua sent una lectura indispensable per als qui busquen comprendre les arrels teòriques i pràctiques del socialisme revolucionari. Atès que en aquesta obra, Lenin ens convida a reflexionar sobre la naturalesa del poder polític i la lluita de classes, i a considerar noves formes d'organització social basades en la igualtat i la justícia.
La reflexió sobre la naturalesa del poder polític i la lluita de classes és un tema central en l'obra de Lenin, qui va argumentar que la democràcia en una societat burgesa és sovint limitada i manipulada per la classe dominant per mantenir el seu poder.
Per això, segons Lenin, és essencial que les classes oprimides lluiten per una democràcia més plena i autèntica, una que realment reflecteixi els interessos i les necessitats de la majoria treballadora. Aquesta perspectiva ressona amb els resultats electorals recents als EUA, on s'ha observat que sectors de la classe treballadora han donat suport a un candidat que, sense cap dubte, no representar ni defensa els seus interessos econòmics.
Aquest fenomen pot ser interpretat com una expressió de descontentament amb l'statu quo i una cerca de canvis significatius en la manera en què es governa la societat. Tanmateix, la victòria de Donald Trump en les eleccions del 2024 ha estat atribuïda, en part, a la seva capacitat d'atraure votants de diverses ètnies, incloent homes llatins i afroamericans, suggerint una complexitat en la dinàmica de la lluita de classes que transcendeix les divisions racials tradicionals.
Si bé cal analitzar profundament les causes del descontentament de la classe treballadora i l’ascens de l’extrema dreta arreu del món, és evident que l'anàlisi dels resultats electorals als Estats Units revela una complexitat creixent en les dinàmiques socials i econòmiques que afecten la classe treballadora.
Aquestes eleccions dels EUA han evidenciat un descontentament palpable entre una gran part de la població, la qual se sent marginada o ignorada pel sistema polític predominant. Per això, és crucial comprendre els factors subjacents que contribueixen a aquest sentiment de frustració, que poden incloure la inestabilitat laboral, la desigualtat d'ingressos, i la falta d'accés a serveis bàsics com l'educació, l'assistència sanitària de qualitat i l’habitatge, etc.
Ara bé, per abordar aquestes qüestions, és necessari un enfocament multifacètic que no només reconegui les dificultats econòmiques, sinó que també entengui les preocupacions culturals i socials que influeixen en la percepció de la justícia i la igualtat.
Costa d’entendre que les classes treballadores legitimen una democràcia que el mateix Trump qüestionava si ell no era el guanyador de les eleccions.
Per això, és important reconèixer que la lluita per la justícia social i econòmica és un procés continu que requereix compromís i perseverança dels veritables defensors de la democràcia. I, per tant, que les eleccions són només un moment dins d'un cicle més ampli de canvi social, i els resultats han de ser vistos com una oportunitat per a la reflexió i l'acció.
La construcció d'una societat més justa i equitativa és una responsabilitat col·lectiva que demana un compromís i una acció decidida de la classe treballadora. I, juntament amb altres sectors de la societat, ja que tenen un paper vital en aquesta transformació, i el seu benestar ha de ser una prioritat en l'agenda política per a assegurar un futur més prometedor per a tots.
Els que no creuen en la democràcia només l’accepten si són ells els que guanyen.
Per això, és necessari continuar lluitant per la justícia social i econòmica i desemmascarar als entabanadors i 'trumposos', ara més que mai, ja que continua sent una qüestió urgent i prioritària en el context polític actual.
