Quan l’esquerra no actua com se l’espera i la dreta, per poder governar, obre les portes de les institucions a la ultradreta, a ningú pot estranyar que les classes populars es rebel·lin, s’indignin i desconfiïn de la política i dels polítics.
Quan això passa, la desafecció pot arribar a qüestionar fins i tot la democràcia, cosa que suposa un seriós i greu problema per a la convivència i la llibertat.
La desafecció política és un fenomen que es produeix quan els ciutadans perden la confiança en els seus representants polítics i en el sistema polític en general. Aquesta situació pot ser el resultat d'una sèrie de factors, incloent-hi la percepció que els polítics no compleixen les seves promeses, que actuen en interès propi en lloc de l'interès públic, o que no són capaços de gestionar eficaçment els assumptes de l'estat. I no cal assenyalar exemples molt recents.
Quan els partits, tant de l'esquerra com de la dreta, no aconsegueixen connectar amb les preocupacions i necessitats de les classes populars, aquestes últimes poden sentir-se alienades i frustrades i això pot conduir a un augment del suport a partits més extrems, incloent-hi la ultradreta, que sovint prometen solucions simples a problemes complexos i exploten la ràbia, els temors i les inseguretats de la gent que es sent abandonada i sola davant d’una situació d’extrema gravetat.
Els partits de dretes han d’evitar i refusar la col·laboració o la tolerància amb la ultradreta, ja que pot ser considerada com una traïció als principis democràtics si tenim present que aquests últims poden tenir agendes que amenacen els drets i llibertats fonamentals. Això intensifica la desconfiança en la política i potencia la polarització de la societat.
Per evitar aquesta espiral de desafecció, és crucial que els partits polítics que defensen la democràcia escoltin activament i responguin a les preocupacions de la ciutadania, treballin per restaurar la confiança en les institucions i promoguin polítiques que beneficiïn a tota la societat, no només a una elit.
També és important que els ciutadans estiguin ben informats i compromesos amb el procés democràtic, exercint el seu dret a vot i participant en el debat públic.
Per això, l'educació cívica i la consciència social són fonamentals per a la salut d'una democràcia. Els ciutadans i les ciutadanes ben informats són més difícils de contaminar amb propostes populistes que sols busquen qüestionar la democràcia i, per tant, són més propensos a prendre decisions electorals considerades més acord amb els seus interessos i no el d'una minoria.
La història ens ha ensenyat, a través d'exemples com l'ascens al poder Hitler a Alemanya, que el suport de sectors influents i la desinformació o manipulació de la població poden tenir conseqüències devastadores. Per tant, és crucial que la societat promogui l'educació i la conscienciació sobre els perills del feixisme i altres formes d'autoritarisme.
Cal no oblidar que la democràcia és un sistema de govern que es nodreix de la participació activa i el compromís de tots els seus actors. Els dirigents polítics tenen la responsabilitat d’actuar amb integritat i honestedat, assegurant que les seves accions i decisions siguin transparents i estiguin al servei de la ciutadania. D'altra banda, els ciutadans han d'exercir el seu dret al vot de manera informada i mantenir-se involucrats en els afers públics més enllà de les eleccions si es vol que la societat millori i avanci.
Un altre element fonamental és la transparència i l’honestedat si es vol construir i mantenir la confiança dels electors; sense ella, la legitimitat dels governants pot ser qüestionada. Com també les institucions democràtiques han de ser prou fortes per resistir els desafiaments interns i externs, però també prou flexibles per adaptar-se als canvis en la societat.
Elements com la premsa lliure i una societat civil activa i ben informada són pilars que sostenen la democràcia, proporcionant vigilància i crítica constructiva.
Finalment, la inclusió i l'equitat són valors que han de ser promoguts i prioritaris per assegurar que tots els membres de la societat tinguin veu en el procés democràtic. La democràcia no és només un sistema polític, sinó un mode de vida que requereix compromís constant i renovació contínua per aconseguir una societat més justa i equitativa.
La democràcia requereix un compromís actiu i permanent tant dels polítics com dels ciutadans per mantenir-se forta i segura. Per això, la transparència, la responsabilitat i el diàleg són claus per reconstruir la confiança i assegurar que la democràcia funcioni per al bé comú, prioritzant la defensa dels drets socials i la llibertat per damunt de qualsevol altre interès.
Sense oblidar que també els jutges i fiscals, en l'exercici de les seves funcions i en defensa del bé comú, estiguin lliures d'ingerències, influències o intervencions que provinguin no només dels seus parells i dels poders polítics, sinó també d'interessos privats poderosos, ja que la independència del poder judicial és essencial per a la defensa dels drets i les llibertats en un estat de dret i per assegurar la confiança en el sistema judicial. I, això, sembla que no tots el tenen present, la qual cosa també afavoreix la desafecció i la desconfiança en les institucions.
