A Badalona hi ha més de 200 persones sense llar. Sense lloc on dormir i sense tenir assegurat un àpat calent al dia. Amb aquest article, intentem donar visibilitat a aquestes persones i acostar-nos als seus problemes i deixar clar que una ciutat com Badalona ha de tenir, per llei, un alberg i un menjador social per atendre les seves necessitats bàsiques perquè també són ciutadans de Badalona. Els veïns també hauríem de reclamar uns serveis mínims per a persones sense llar i no només esperar que es facin invisibles.
Durant el dia, ni les veiem, potser en veiem algun indici: uns cartons, unes mantes, restes de menjar… Quan es fa de nit, busquen recer en un caixer automàtic, sota uns porxos o en els bancs d’una plaça i potser se n’hi ajunten tres o quatre.
A la nit és quan es fan més visibles i són el blanc de les queixes dels veïns. La Guàrdia Urbana els fa fora del seu refugi i tornen a desaparèixer de la nostra mirada. Si som capaços d’acostar-nos-hi una mica, comprovem que no és un col·lectiu homogeni: hi ha migrants acabats d’arribar i gent censada a Badalona. Molts d’ells no tenen cap suport familiar i fa molt temps que malviuen al carrer. Alguns tenen una petita paga que no els permet llogar cap habitació. D’altres han perdut la feina, però esperen que la seva estada al carrer sigui només passatgera i n’hi ha molts que han perdut tota esperança de sortir d’aquesta situació. El cas més flagrant és el de la cinquantena de persones allotjades, gràcies a l’ajuntament, a Can Bofí Vell i que el mateix Ajuntament va tancar deixant-los d’un dia per l’altre al carrer sense cap alternativa.
Viure al carrer deteriora la salut física i mental i l’esperança de vida de les persones sense llar és molt més baixa que la dels altres ciutadans. “El carrer mata!” Tal com diu l’eslògan.
Cal reconèixer que els serveis socials de l’Ajuntament fan molt bona feina amb aquest col·lectiu (ho hem comprovat nosaltres de primera mà): els coneixen amb noms i cognoms i els fan un seguiment individual. Per una banda, tenim la feina callada dels
serveis socials i de l’altra, la més vistosa, la que dona vots, que és la de la Guàrdia Urbana desatllojant de matinada i sense miraments les persones que dormen al carrer per les queixes dels veïns.
Una contradicció flagrant: la ciutadania paga uns serveis socials perquè tuteli les persones sense llar i també paga la Guàrdia Urbana, que dificulta la feina dels serveis socials, perquè han d’anar buscant per tot Badalona les persones sense sostre que tutelen perquè ja no saben on són.
Un dels problemes que comporta viure al carrer és la precarietat alimentària perquè, potser sí que poden menjar, però no poden fer un àpat calent i a més tenen moltes dificultats a l’hora de fer un mínim de vida social. Per aquests motius creiem que és imprescindible que l’ajuntament habiliti un menjador social, o també en podem dir “espai d’acollida”, que permeti a aquestes persones fer un àpat calent al dia i relacionar-se amb altra gent.
