L'escalada armamentista no és només alarmant sinó, i sobretot, obscena.
L'escalada armamentista és una ferida oberta i vergonyosa en la consciència global. En un món on centenars de milers persones moren de fam cada dia, resulta no només preocupant, sinó profundament detestable que els recursos es destinin a la mort i la destrucció en lloc de la supervivència. Aquesta contradicció posa en evidència les prioritats d'uns dirigents que sembla que valoren més el poder que la vida humana.
Cada euro invertit en armament és un euro que podria salvar vides, alimentar nens i nenes o proporcionar-los educació. És una elecció moral que defineix el tipus de món que volem construir. La pregunta és: fins quan tolerarem aquesta injustícia? Fins quan permetrem que la cobdícia dels poderosos i la por dictin el destí de milions de persones?
Aquest és un crit per a la reflexió i l'acció. La humanitat no pot prosperar mentre una part del món es mori de fam i hi hagi qui destina els nostres diners a fabricar armes per a la guerra. És hora de canviar el rumb i posar la vida al centre de totes les decisions.
Quan es parla del cost econòmic dels conflictes armats, cal considerar elements com el pressupost militar, la compra d'armament, el desplegament de tropes i l'ajuda a la reconstrucció posterior. Aquestes despeses sovint representen una part considerable dels recursos d'un país, recursos que podrien haver estat utilitzats per millorar el benestar de les persones.
No hem d'oblidar que la indústria de la guerra mou bilions de dòlars anualment a escala global, amb contractistes i empreses d'armament que es beneficien i s’enriqueixen indecentment, ja que això suposa un alt cost humà i amb víctimes i desplaçaments massius que requereixen assistència humanitària addicional.
Un exemple destacat és el pressupost militar de l'Estat espanyol per al 2023, que segons el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, assoleix els 27.617 milions d'euros, superant el 2% del PIB, tal com exigeix l'OTAN. Això representa un augment significatiu respecte a anys anteriors, amb una despesa diària de més de 75 milions d'euros. No obstant això, per al 2025 necessitarà destinar 33.450 milions d'euros per complir amb el compromís de l' OTAN d'arribar, en el nostre cas superar, el 2% del PIB.
Aquestes xifres reflecteixen una tendència vergonyosa i impúdica d'augmentar la despesa en defensa mentre s'escatimen recursos per serveis essencials.
Per això, l'augment del pressupost militar ningú pot ignorar o ocultar que té un impacte directe en les despeses socials, ja que els recursos econòmics són limitats i un increment en defensa significa menys inversió en àrees com l' educació, la sanitat, les pensions o les infraestructures públiques.
Les guerres porten conseqüències devastadores tant en termes de vides humanes com de destrucció. És important fer valdre la necessitat de trobar alternatives pacífiques i duradores. Les negociacions diplomàtiques, la resolució de conflictes i l'educació sobre la convivència poden ser vies cabdals per construir un món més just i estable.
Pel que fa a les necessitats socials, és evident que els recursos destinats a la guerra podrien tenir un gran impacte si s'invertissin en àmbits com la lluita contra la pobresa, la salut, l'educació, en definitiva, el benestar de la població.
Les inversions socials tenen el poder de prevenir futurs conflictes actuant sobre les causes profundes de la tensió i la desigualtat. Quan es redueixen les desigualtats econòmiques i socials, es promou una convivència més harmoniosa. Per exemple, l'accés igualitari al' educació no només ofereix oportunitats individuals, sinó que fomenta la tolerància i la comprensió intercultural, claus per evitar confrontacions.
A més, garantir la cobertura de necessitats bàsiques com la salut, l'habitatge, l'alimentació i les pensions millora la qualitat de vida i evita situacions d'injustícia que poden derivar en tensions.
Finalment, l'impuls del desenvolupament sostenible assegura que els recursos essencials estiguin disponibles per a tothom, evitant conflictes per la seva competència. En definitiva, apostar per inversions socials és una estratègia que no només beneficia la societat en el present, sinó que construeix les bases per a un futur més pacífic i estable, ja que aquestes inversions no només milloren la qualitat de vida, sinó que també poden ajudar a prevenir futurs conflictes en reduir les desigualtats.
