La mort de l’expresident de l'Uruguai, Pepe Mújica, posa sobre la taula l’exemplaritat dels valors de l’esquerra. L’anglès Owen Jones, en el seu primer llibre: Chavs, la demonització de la classe obrera, explicava l’estereotip negatiu a la qual la classe política ha reduït la classe treballadora a costa del mite del mèrit individual.
Passo cada dia un parell de cops davant la seu de la cooperativa obrera La Moral. Moltes vegades penso que l’imponent edifici el van construir milers de treballadors de Badalona amb grans sacrificis econòmics. Ho van fer per abaratir les seves compres d’aliments, però també la inversió va servir perquè la gent senzilla tingués uns locals dignes on educar-se, formar-se i fins i tot per a millorar la seva formació professional.
Les organitzacions obreres d’abans de la guerra civil tenien l’ambició no només de millorar els salaris dels seus socis sinó de donar-los eines per al seu alliberament personal. Ara això sembla haver canviat i tot indica que la societat valora més les propietats individuals en lloc de la formació i la millora de la consciència de la classe obrera.
Si feu un tomb pels barris del centre de Badalona, veureu la desproporció entre el nombre d’establiments dedicats a embellir les ungles o a fer tatuatges i el nombre de llibreries. El desequilibri no és casual. Cap allà ens duen!!!!
Drons i arbre gegant
Durant la República romana es deia que, per mantenir el poder, els poderosos només havien de proporcionar a la gent dues coses: pa i circ. Menjar i distracció. Dos mil anys més tard encara s’utilitza el mateix mecanisme, però s’ha abaratit. Ara només amb circ n’hi ha prou. Digueu-li l’arbre més gran del món, una manada de drons o una actuació musical amanida amb l’aparició del governant de torn fent saltets per rebre els aplaudiments de la gent.
I així s’aconsegueix que una ciutat que havia rebut solidàriament i ajudat durant la guerra civil centenars de persones procedents de la desbandà d’Almeria acabi girant l’esquena a persones sense sostre. Durant la guerra van ser els obrers els quals amb el poc que tenien van posar un plat a la taula aquella gent. Ara, amb excepcions honorables, la majoria de la ciutadania de Badalona ha vist amb indiferència com es desmuntava l’únic alberg municipal per a persones sense sostre. La manca de solidaritat no és casual, és fruit d’anys de demonització de la gent senzilla.
Contra tot això lluitava Mújica. No era només anar amb un Volkswagen destrossat i viure en una humil cada de camp, l’exguerriller considerava que no li calia el salari de president de la república i donava el 90% del sou a entitats solidàries. Quan veig alguns dirigents d’esquerres que fan mans i mànigues amb subterfugis per mantenir dos o tres salaris públics, entenc el descrèdit i la necessitat d’esmenar-lo. En el fons la insolidaritat i la manca d’empatia cap als més necessitats és la victòria dels poderosos.
