El passat dilluns, 28 d’abril, el sistema elèctric espanyol, considerat un dels més robusts d’Europa, va col·lapsar, deixant a les fosques la península Ibèrica i una part del sud de França! En roda de premsa el president del govern va informar que a les 12:33 h, en un interval de cinc segons van desaparèixer de la xarxa 15 Giga Watts (GW) de potència, afegint que el govern estava treballant per recuperar el servei i investigant les causes per exigir responsabilitats. Misteri, però el govern no en sabia res més.
A tres setmanes de la gran apagada i malgrat diverses rodes de premsa, la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, i de la ministra de la Transició Ecològica Sara Aagensen per donar explicacions, encara no s’ha aclarit quina va ser la causa de la caiguda del sistema elèctric. Els escarafalls del president impostant promeses de transparència, exigint col·laboració i responsabilitats a les elèctriques, són només les darreres escenes d’una comèdia que dura dècades, per fer creure en una suposada autoritat governamental inexistent! L’únic objectiu d’aquesta escenificació és amagar que la complicitat i la submissió del PSOE i del PP amb les privatitzacions, amb les portes giratòries i les estafes de l’oligopoli elèctric és total i absoluta. La corrupció sistèmica del bipartidisme via portes giratòries d’exministres, d’expresidents i polítics d’ambdós partits; de JxCat i del PNB, passant a formar part dels consells d’administració de les elèctriques, amb sous astronòmics i sense entendre un borrall d’electricitat, és pública i notòria.
Immediatament després de l’apagada el grotesc circ mediàtic i polític espanyol es va posar en marxa: d’una banda, la nècia demagògia conspiranoica de la progressia: l’extrema dreta i les seves cavernes mediàtiques mentien culpabilitzant a un ciberatac rus (la 6ª); a les energies renovables; al tancament de les nuclears (VOX); demanant la intervenció militar (Ayuso) i criticant l’apagada informativa del govern per incompetència o complicitat (PP). En clau pintorescament cateta i provinciana que el caracteritza, l’alcalde de Badalona X. Garcia Albiol pronosticava pillatges nocturns!
Arribats fins aquí cal posar llum a la foscor: ni l’oligopoli elèctric (ENDESA, Iberdrola, Naturgy i EDP) ni la Red Elèctrica Espanyola (ara Redeia) són un conclave de secrets cardenalicis, sinó empreses productores, distribuïdores i comercialitzadores les primeres i reguladora de la xarxa en règim de monopoli, encarregada del transport de l’alta tensió fins les xarxes locals de distribució la darrera.
Les tecnologies digitals permeten que als enginyers i tècnics que gestionen i supervisen la xarxa, registrar totes les dades elèctriques a intervals de pocs mil·lisegons a 4200 plantes de la xarxa. És un servei tècnic que ha de ser transparent, on no caben secretismes ni misteris que valguin. S’ha informat que en l'interval dels cinc segons de la caiguda s’han registrat més de set milions de dades.
Què va passar doncs?
En el moment de la caiguda, un 60% de l’energia subministrada procedia de plantes fotovoltaiques del sud-oest peninsular. No obstant això, segons va explicar a diversos mitjans Antonio Turiel, matemàtic, doctor en física teòrica, investigador del CSIC de Barcelona:
El problema no és de l’energia fotovoltaica sinó la manca de sistemes d’estabilització que necessita aquesta tecnologia abans d’injectar-la a la xarxa. Sistemes que són obligatoris des que una Directiva europea del 2022 obliga les empreses a introduir-los. Però que fins aleshores no els equipaven per estalviar-se el cost. En ser majoritària la fotovoltaica subministrada sense estabilitzar es van produir dues pertorbacions prèvies sense conseqüències, però a la tercera, una forta oscil·lació de freqüència va interrompre la connexió amb França, primer i després es va produir la desconnexió automàtica en cascada de tota la xarxa i la caiguda dels 15 GW, com a mecanisme de protecció.
Es dona la circumstància de què en aquell moment les plantes fotovoltaiques estaven exportant massivament electricitat a França, al Marroc i a Portugal, perquè el preu del Mega Watt/h estava a -5€, però les plantes fotovoltaiques tenen un contracte amb el govern per garantir una remuneració fixa (entre 20 i 40 € el MW, aproximadament).
I la segona causa (responsabilitat compartida de l'oligopoli i la REE), va ser tenir apagats els cicles combinats de gas natural de suport (respaldo) i reserva per garantir el subministrament elèctric en cas de necessitat. Les turbines del cicle combinat són molt pesades i amb gran inèrcia, tot i que confereixen gran estabilitat al sistema elèctric, però si estan apagades necessiten entre 10-12 hores per entrar en càrrega.
Tot i que la retribució del manteniment a ralentí dels cicles combinats es carrega directament a la factura elèctrica dels consumidors, en un moment donat l’oligopoli elèctric (amb la complicitat del regulador REE) va decidir que era més barat desconnectar els cicles combinats perquè cremar gas natural per mantenir-los a ralentí era més car. Turiel va afegir que els responsables de l’apagada van ser la manca de planificació i l’excés de cobdícia, amb responsabilitats compartides entre legisladors (polítics), les empreses elèctriques i la REE reguladora de la xarxa.
L’altre gran debat posat sobre la taula és el fet que un servei públic estratègic com és el subministrament elèctric estigui totalment privatitzat i sotmès a criteris de rendibilitat econòmica privada, per davant de criteris socials per garantir un servei públic tan essencial com és aquest.
A parer meu la desconnexió deliberada dels cicles combinats no és negligència sinó una monumental estafa i una irresponsabilitat criminal amb l’únic objectiu de maximitzar els beneficis privats dels seus accionistes. Aquí caldria desgranar les enormes irregularitats i manipulacions dels processos de privatitzacions i de falsa liberalització del mercat elèctric, així com el mètode de finançament de les inversions de l’oligopoli en infraestructures via factura elèctrica.
Via factura elèctrica ens han encolomat històricament la moratòria nuclear, la Molt Alta Tensió (MAT), el respaldo dels cicles combinats, els residus nuclears, i ara la gran apagada també repercutirà a les nostres butxaques, etcètera. Les inversions d’una empresa privada han d’anar a càrrec dels seus beneficis o de la butxaca dels seus accionistes no de la dels consumidors! Un saqueig continu en tota regla!
En definitiva, estem davant d’una escandalosa estafa amb la més absoluta impunitat i complicitat dels governs del bipartidisme borbònic. Però això és una llarga història de crònica negra que explicarem un altre dia!
S’està planificant l’esclat d’una bombolla elèctrica?
Potser tot plegat es tracta d’un assaig general de punxar la bombolla elèctrica cercant el rescat públic. El creixement desordenat i sense mecanismes d'estabilització (grans bateries i/o inversors) de grans parcs eòlics i fotovoltaics incentivats i promoguts amb generoses subvencions de fons europeus, com els Next Generation dels darrers anys, ha augmentat la centralització del poder polític i econòmic de l’oligopoli elèctric (fonamentalment ENDESA, Iberdrola i Naturgy amb més del 80% de la quota del mercat elèctric), però l’any que ve, el 2026, s’acaben els fons Next Generation!
Algunes dades tècniques poden abonar la idea del perquè dic això de l’esclat d’una bombolla elèctrica com a possible conseqüència de tot d’aquest embolic:
La potència elèctrica instal·lada a l’Estat espanyol és de 130,517 GW; tanmateix, el consum elèctric mitjà no arriba als 30 GW (1 GW = 1000 MW). En els pics de màxim consum històric (pics de calor a l'estiu, i dies més freds a l'hivern), és de 40-41 GW. I la potència de respaldo instal·lada dels cicles combinats és de 26 GW, equivalent aproximadament als del consum mitjà.
Indiscutiblement, les privatitzacions i la corrupció política de les portes giratòries blinden l’estafa elèctrica i el saqueig permanent que l’oligopoli elèctric i nuclear perpetra contra les butxaques de la ciutadania. Una gestió privada arbitrària del sistema elèctric, estranya a l’interès general i en benefici exclusiu d’interessos privats, amb desinversions, manca de planificació i excés de cobdícia, van ser indiscutiblement la causa de l’apagada general!
