Carta oberta sobre Can Solei

Carme Rodríguez Manau

Veïna de Badalona

Carta oberta sobre Can Solei


twitter share   facebook share

Aquesta carta ha estat enviada al govern de Badalona. Soc mare d'un nen i sovint en sortir de l'escola, ens quedem jugant una estona al Parc de Can Solei. Com molt bé sabeu aquest parc és el pulmó verd de la ciutat, un lloc romàntic fins i tot i alhora hi podem trobar una gran varietat de vegetació i éssers vius.


Una molt bona carta de presentació per difondre la marca Badalona, i un lloc on molts infants d'escoles d'arreu en algun moment o altre hi van per participar en les tasques de l'hort o bé per aprendre a respectar i reconèixer la gran varietat de vegetació, o bé per jugar i descansar inclús per aquells que venen de fora un cop han passat un dia a la platja.


Espai de trobada per gaudir en família, amics i veïns, amb algunes propostes durant l'any prou interessants, llàstima que amb pocs recursos, això si, gràcies a la generositat i la il·lusió de qui les organitza.


Alhora acull  tres centres educatius i un centre d'acollida. Per cert, ja portem massa cursos on l'oferta és inferior a la demanda de la zona, tot i la construcció realitzada en els últims anys, sense tenir en compte les necessitats que això implica i pitjor encara, sense donar solucions un cop tenim el problema damunt.


En el recinte hi ha diversos edificis en desús, és molt trist que una ciutat com Badalona no tingui un mapa d'equipaments actualitzat i transparent ni tampoc una política clara i compromesa, manca compromís i voluntat de servei a les persones, falta sensibilitat, criteris justos, honestedat i visió de futur, en canvi sembla que sobren interessos mercantilistes.


També observo una certa deixadesa en la cura i manteniment del parc, ja no serveix la cantarella que el parc depèn d'una altra administració, posin sentit comú i rigor en la feina.


Trobo a faltar accions concretes de sensibilització i convivència, pel que fa al comportament d'alguns propietaris de gossos, que passegen i deixen que les seves mascotes corrin soltes i alhora defequin fora dels llocs adequats.
I a sobre molts ni tant sols recullen els excrements.


Considero que l'espai natural i públic és de tothom, però cal ser responsables i tenir cura per a que l'ús que en fem faciliti la convivència, el respecte per la natura i el gaudi i no sigui motiu d'enfrontament o pugui ser un perill per la salut pública.


De manera que agrairia prenguin algunes mesures, siguin didàctiques o coercitives. Però si us plau, facin alguna cosa. Agrairia, tinguin la deferència de dedicar una estona a reflexionar al respecte, de forma transversal i a veure si seria possible posar fil a l'agulla en molts dels aspectes comentats.