Municipals 2019: un conjunt de derrotes

Jaume Oliveras i Costa

Escriptor

Municipals 2019: un conjunt de derrotes


twitter share   facebook share

Una vintena de dies després de la constitució de l'onzè consistori i poc abans de saber el cartipàs del present mandat, amb un cert desmenjament ciutadà, començaria a ser hora que els col·lectius polítics fessin l'anàlisi del perquè de tot plegat. Però res no fa preveure que vulguin mostrar les vergonyes, fins passant per la maroma de perfil baix que ha planat per un trencament amb mar de fons. Talment, poc a dir, quan els resultats de les municipals del 2019 han estat un cúmul de derrotes i no es pot lluir cap victòria.

 

Anem per barris. Xavier Garcia Albiol -no sé si amb el Partit Popular, o sense- ha estat el gran derrotat. És veritat, ha fet molt bona campanya i assolit un resultat espectacular, fins menjar-se els dubitatius Ciudadanos. Ell sabia que la seva victòria exigia tenir la majoria absoluta i s'ha quedat a tres regidors d'abastar-ho. L'albiolisme funciona, però l'antialbiolisme és més profund i refiar-se del retorn d'un suposat favor als socialistes era pura entelèquia. Les paraules se les endú el vent i la dolça derrota no deixa de ser una derrota.

 

Badalona Valenta no va aconseguir els seus objectius. Aspirava a ser la primera força d'esquerres i ho fou, però sense la potència que ambicionava. Després, la teoria del mal menor l'ha fet presonera de la coherència que se li exigia. Ho intentà tot i explorà sortides alternatives; sense èxit: no trobà un partit socialista dialogant. Per acabar-ho d'adobar, la impaciència d'ERC aviat engegà a rodar el que podia ser un bon projecte unitari. Algú hauria d'explicar que s'amaga darrere la impaciència d'Esquerra per abandonar el vaixell. Una altra derrota.

 

Els socialistes sortiren en tercer lloc i una jugada de trilers els col·locà al podi de l'alcaldia. La seva fou una derrota fructífera, perquè, malgrat el sentiment d'un resultat més aviat baix i amb un augment de percentatge de vot que no arribà de bon tros al registrat pels seus en tot el conjunt metropolità, es trobaren amb el regal de la vara de comandament, per la qual no havien fet gaires mèrits. Ara es mouen en la temptació de governar sols, en una debilitat patent. Victòria amb gust de derrota.

 

Badalona En Comú tampoc no ha arribat a les expectatives, tot i la discutible aportació dels podemites, que comportà el trencament del seu cercle local. Sempre quedarà el dubte dels vots emesos dins de la nebulosa de la confusió i de com a les municipals només mantingué un terç dels seus vots en les generals. En aquest moment potser viuen en la contradicció d'aliar-se als socialistes o enfortir el “bloc dels deu”. La derrota de la indefinició.

 

Vorejant la presència municipal, JxC sortia derrotat abans de la partida, però malgrat l'alta participació, que el podia perjudicar, al final aconseguí l'escó testimonial. Tot i la derrota numèrica, podrà fer escoltar la seva veu. Un munt de derrotes, petites o grans, evidents o amagades, els sis grups municipals es troben davant el repte de fer funcionar durant quatre anys l'entramat municipal. Seran capaços de fer-ho?