Què passa a l'Ajuntament de Badalona?

Pol Acózar

Secretari General de Comissions Obreres a l'Ajuntament de Badalona

Què passa a l'Ajuntament de Badalona?


twitter share   facebook share

Biblioteques tancades, l'Escola del Mar clausurada, instal·lacions esportives en un estat lamentable, escoles en edificis deteriorats, serveis socials sense recursos econòmics i humans per a fer front als problemes de la gent, llargues cues en l'atenció a la ciutadania, oficines de districte degradades, centres cívics sense activitat, platges brutes, una via pública sense manteniment, un patrimoni històric desatès, un medi ambient malmès, milers d'euros de factures pendents d'abonar a les empreses proveïdores, cap ajuda al teixit social de la ciutat... Badalona fa pena, fa vergonya. Però, qui n'és el responsable?

 

Des de Comissions Obreres, fa anys que alertem sobre el deteriorament dels equipaments i dels serveis municipals. Des del 2008, hem denunciat el pervers efecte de les retallades imposades pels governs centrals i hem advertit que la minva de recursos faria aflorar, tard o d'hora, els dèficits estructurals i organitzatius que l'Ajuntament ha anat acumulant des de la dècada dels 90. L'actual tancament d'equipaments i de serveis és el resultat inevitable de tres dècades de gestió deficient que han portat al consistori al col·lapse intern. No hi ha un únic culpable d'haver arribat a aquesta situació. Només en els darrers 10 anys, gairebé tots els partits polítics han format part d'algun govern municipal i han tingut l'oportunitat de corregir aquests dèficits, encara que només fos parcialment. Però ni uns ni altres han tingut la valentia o la capacitat de fer-ho.

 

'Tenim un consistori precari, on més d'un terç de la plantilla és personal interí de llarga durada i on la provisionalitat s'ha convertit en norma...'

 

La principal problemàtica que pateix Badalona rau en la mateixa estructura organitzativa de l'Ajuntament. Tenim un consistori amb un cos de comandament sobredimensionat, amb 28 serveis, 62 departaments i 93 unitats, que ben sovint actuen de manera autònoma, sense cap coordinació efectiva, gairebé com a taifes independents. Tenim un consistori desproporcionat, amb massa comandaments, però que ha perdut més d'un 15% de la seva plantilla en els darrers 10 anys i que no disposa de prou personal en llocs d'atenció directa a la ciutadania per a abastar les necessitats reals d'una ciutat de més de 217 mil habitants i 20 km² de territori. Tenim un consistori precari, on més d'un terç de la plantilla és personal interí de llarga durada i on la provisionalitat s'ha convertit en norma, on molts llocs de treball estructurals es cobreixen sistemàticament amb personal temporal o, fins i tot, amb personal de Plans d'Ocupació. Tenim un consistori antiquat, obsolet, que no s'ha sabut adaptar tecnològicament al segle XXI, que se segueix gestionant amb models caducs i que no pot ni tan sols portar a terme procediments administratius elementals. Tenim un consistori instal·lat en el patetisme, on el 90% de les impressores estan fora de servei per manca de consumibles. Tot això repercuteix enormement en la qualitat dels serveis que reben les veïnes i els veïns.

 

En l'àmbit sindical, aquest deteriorament de la institució també té efectes molt perversos. La situació de l'Ajuntament de Badalona ha provocat que, en els darrers tres mandats, haguem hagut de deixar de banda les nostres legítimes reivindicacions salarials i de condicions de treball per a centrar-nos a denunciar la degradació dels equipaments i el col·lapse intern. Ens hem vist abocats a prioritzar el desbloqueig de la contractació del personal necessari, a millorar la transparència de la institució, a fer propostes organitzatives per a garantir el funcionament dels serveis socials, a alertar sobre els perills a la seguretat i a la salut que comporta la manca de manteniment dels edificis... D'aquesta manera, la plantilla de l'Ajuntament ha estat doblement perjudicada: no ens hem beneficiat en absolut del curt període de recuperació econòmica dels darrers anys, com sí que ho han fet la major part d'administracions públiques, i, a més a més, hem hagut d'intentar corregir amb molta implicació personal la manca d'organització de la institució. Però, això tampoc ha estat suficient, perquè les nostres propostes han estat ignorades i s'ha generalitzat un estat de desànim.

 

'La fidelitat a les sigles ha estat més valorada que la professionalitat, el tacticisme electoral ha passat sempre per damunt de l'interès de la ciutadania...' 

 

No es tracta de buscar culpables, però convé no ignorar les responsabilitats. Partits i grups municipals són tots coresponsables d'haver-nos portat a aquí i de res serveix que, dia rere dia, s'acusin i es recriminin mútuament allò que tots han practicat. Uns i altres han bloquejat constantment l'acció de govern quan estaven a l'oposició i han governat el consistori des de posicionaments partidistes quan han arribat al govern. La fidelitat a les sigles ha estat més valorada que la professionalitat, el tacticisme electoral ha passat sempre per damunt de l'interès de la ciutadania, el partidisme s'ha avantposat a les necessitats socials. Prova d'això és que el debat polític a Badalona es manté atrapat en qüestions identitàries en lloc d'emprendre debats seriosos sobre les mancances reals de la ciutat. Precisament, l'enfrontament visceral entre els partits badalonins i la seva incapacitat d'arribar a acords és un dels factors que més han contribuït al col·lapse de l'Ajuntament.

 

Els successius governs municipals, de colors molt oposats, han fet molta propaganda del sanejament econòmic del consistori badaloní i, fins i tot, han presumit de superàvit, però no han explicat a la ciutadania el baix nivell d'execució dels pressupostos municipals. És obvi que si no s'actua, no es gasta, però tampoc no es resol cap problema. I això és el que passa des de fa massa temps: que no s'actua, que no es planifica, que, simplement, es va tirant. Badalona no té projecte de ciutat, és un batibull de barris apinyats al nord de Barcelona, només un camp de batalla secundari en les disputes electorals. No hi ha una Badalona, sinó diverses Badalones que divergeixen, que s'allunyen, sense lideratge i sense cap estratègia per a millorar la cohesió social o el sentiment de pertinença. No volem un Ajuntament amb superàvit a costa de deixar de prestar serveis bàsics.

 

'El que cal, en definitiva, és un consens polític de mínims per a garantir el funcionament dels serveis i deixar-se de retrets estèrils i de la política fàcil del 'i tu mes''

 

Donar resposta a la greu situació de l'Ajuntament de Badalona no és una tasca tan complexa com es podria pensar. De fet, els governs recents han encomanat diferents estudis a experts que han arribat a conclusions molt similars. El que cal és complir la legislació laboral i de l'administració pública i fer les coses com toca. El que cal és abandonar subterfugis i dreceres i impulsar l'Oferta Pública d'Ocupació. El que cal és deixar d'abusar de la provisionalitat i l'amiguisme i efectuar promocions internes transparents per a proveir els llocs de comandament amb el personal que coneix els serveis. El que cal és racionalitzar l'estructura administrativa i agrupar departaments que porten a terme les mateixes funcions, des de l'assessorament jurídic fins al manteniment d'edificis. El que cal, en definitiva, és un consens polític de mínims per a garantir el funcionament dels serveis i deixar-se de retrets estèrils i de la política fàcil del 'i tu mes'.

 

Per sortir d'aquest atzucac calen compromisos, implicació de totes les parts. Els partits polítics tenen en aquest sentit un paper fonamental. Però no són els únics. La plantilla de l'Ajuntament, a través de la seva representació sindical, i també la ciutadania, a través de les entitats, els moviments socials i les associacions de professionals, tenen molt a dir i molt a fer. No podem permetre que les condicions laborals a l'Ajuntament i al conjunt d'ens autònoms i empreses municipals se segueixin deteriorant a aquest ritme. No podem permetre que els serveis a la ciutadania segueixin degradant-se, ni que els equipaments municipals tanquin, ni que les actuacions que la ciutat necessita no es portin a terme. És necessari un exercici de coresponsabilitat, de manera que totes les parts actuïn en benefici del conjunt. És necessària la mobilització de la plantilla i de la ciutadania, no per a criticar aquest govern a o qualsevol dels anteriors, sinó per exigir la dignitat i els mínims d'eficiència dels serveis que Badalona mereix i paga, per a construir en positiu una Badalona que sigui motiu d'orgull i no de vergonya.

 

Ens hi juguem molt, un lloc on treballar dignament i una ciutat on conviure plegats.