Per una Badalona educadora

Màrius Alfambra

Músic

Per una Badalona educadora


twitter share   facebook share

10/12/2019

 

El 1990 va néixer a Barcelona el concepte “ciutat educadora”, una proposta de model educatiu i de gestió cultural municipal que té com a objectiu no abandonar el desenvolupament dels seus habitants a l’atzar, a les dinàmiques de sectors privats o als interessos dels governs de torn. A la carta de ciutats educadores on es defineixen els seus principis, entre molts d’altres aspectes, es planteja que l’educació va més enllà de la infantesa o la joventut i que durant la vida adulta també tenim el dret a formar-nos per fer front a dinàmiques deseducadores i a tenir recursos per poder desenvolupar la nostra pròpia identitat. Per altra banda, des del punt de vista dels drets culturals, posa de manifest la necessitat de ciutats que assumeixin que la cultura i l’educació no són propietat de les institucions, sinó que són eines de desenvolupament social que cal democratitzar.

 

Recentment, a l’article “Badalona: ciutat referent en la defensa dels drets culturals” publicat per l’Independent de Badalona, la Rosa Carbonell ens parlava de les desigualtats que pateix Badalona i dels reptes que té en matèria de drets culturals. Hem de tenir en compte que per garantir aquests drets cal delegar la presa de decisions a la ciutadania, implicar a les entitats o col·lectius locals en el procés de creació de la realitat cultural i potenciar la participació de les persones com a subjectes actius i no com a simples consumidores. Sobirania és decidir sobre la naturalesa de tot allò que ens afecta. Per tant, a Badalona som sobirans culturalment parlant? Som ciutadania que decideix, crea i participa activament en allò que esdevé? O som persones consumidores passives i acrítiques de grans esdeveniments puntuals que ens ofereix l’administració i/o la indústria cultural? A partir d’alguns punts que conformen el model de ciutats educadores es pot analitzar la realitat badalonina:

 

“El govern municipal haurà de dotar la ciutat dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial a la infància i la joventut.”

 

Evidentment les infraestructures no són l'únic element que cal tenir en compte quan pensem en polítiques culturals, però analitzar l’estat dels equipaments ens pot ajudar a veure la importància que atorga un municipi a la consecució dels drets culturals de la ciutadania. En els últims anys, des de l’Associació Generació del Ritme hem programat múltiples esdeveniments musicals en diferents centres cívics de la ciutat i hem observat en primera persona l’estat de deixadesa en el que es troben aquests equipaments, la seva inactivitat, la falta de recursos, el mal estat del material i també com s’aguditzava el seu deteriorament. Pol Acózar, Secretari General de Comissions Obreres de l’Ajuntament de Badalona, en el seu article “Què passa a l'Ajuntament de Badalona? publicat per l’Independent de Badalona ens alertava d’aquest abandonament i de la situació de desatenció que pateix la institució i la ciutat en molts d’altres aspectes. 

 

Pel que fa a espais de creació a Badalona des de 2005 existeix la Mobba, una fàbrica de creació autogestionada destinada a les arts escèniques i plàstiques. Tot i que es va patir una amenaça d’enderroc imminent durant el mandat d’Albiol, aquest no es va produir. Durant els darrers anys s’ha negociat la possibilitat de trasllat a la fàbrica Muebles Rojas però tal com anuncien en el seu comunicat finalment el pròxim mes de maig els i les artistes residents a la Mobba hauran d’abandonar-la sense cap alternativa. Estem disposades a contemplar com els artistes que han fet de la Mobba i Badalona el seu centre de creació es veuen obligats a marxar? Si finalment no es troba cap solució, l’últim recurs que tindrem serà trobar-nos el pròxim 15 de maig per evitar amb els nostres cossos el desallotjament del poc teixit artístic que queda a la ciutat.

 

“L’ajuntament avaluarà l’impacte de les propostes culturals.”

 

Aquest punt posa sobre la taula que des del govern municipal cal tenir consciència de les implicacions educadores de qualsevol pràctica social. En qualsevol esdeveniment públic hi ha valors subjacents que cal tenir en compte. Un exemple a partir del qual podem fer aquesta anàlisi és el de la Badalona Shopping Night, un esdeveniment que des de fa uns anys forma part de la programació de les Festes de Maig. Comparteixo textualment la descripció de la web de l’ajuntament: “És una nit de compres, d’activitats culturals i glamour on les botigues del centre de la ciutat obriran les portes en horari extraordinari de 20.30h a 24h”. Els músics que hi hem realitzat actuacions musicals hem vist com la música o les “activitats culturals” són secundàries i s’utilitzen com atractiu per incentivar el consum i no per generar interès per l’art o la cultura en si mateixa. Podríem resumir-la com una nit de compres? Quins valors transmet aquesta activitat? Tenen un impacte positiu o negatiu? A qui beneficia? Què passa amb els comerços de la resta dels barris? Potser és un debat que caldria tenir en un futur pròxim. 

 

L’any passat es va dur a terme el concert “Hola Nadal”, un esdeveniment musical impulsat pel govern de Pastor juntament amb Europa FM que va ser molt criticat per molts agents culturals de la ciutat per diverses raons que vaig exposar en l’article “Hola Nadal, adéu cultura musical”. Les principals crítiques van ser la falta de presència femenina en el cartell, la manca d’artistes locals i el cost elevat de l’esdeveniment tenint en compte la falta d’inversió en els equipaments sobre la que he parlat anteriorment. Malgrat les crítiques, enguany el concert s’ha tornat a celebrar de nou amb un cost superior als 100.000€. Un cop més, els polítics donen l’esquena a les entitats i van de la mà del sector privat per a produir esdeveniments únicament per al consum. Davant d’aquest escenari voldria recuperar una de les reflexions que vaig fer en l’article abans citat: és necessari obrir un debat sobre quin model de gestió volem entre tots els col·lectius que aporten cultura a Badalona i donar-li visibilitat als mitjans. 

 

“La ciutat educadora fomentarà la participació ciutadana des d’una perspectiva crí­tica i corresponsable. [...] Estimularà també la participació ciutadana en el projecte col·lectiu a partir de les institucions i organitzacions civils i socials, tenint present les iniciatives privades i altres formes de participació espontània.”

 

No tot són males notícies, ja que aquest debat sobre quin model de gestió cultural volem s’ha començat a produir durant l’any 2019. Gràcies a la iniciativa de l’Associació Cultural L’Independent de Badalona juntament amb l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, el passat juliol va tenir lloc la primera trobada del cicle “Qui Crea a Badalona?”, un projecte obert a totes les persones o entitats vinculades al món de la cultura per posar en marxa un debat sobre el model cultural de la ciutat. El grau d’assistència i participació va ser molt elevat i això és molt positiu, però seria interessant que aquestes trobades es produïssin amb certa regularitat i que es traduïssin en objectius o propostes concretes.

 

Malauradament, iniciatives com aquestes no són escoltades ni ateses per l’Ajuntament. Si no ens fem escoltar, a Badalona seguiran decidint per nosaltres des d’un paternalisme elitista i amb una perspectiva on sovint la cultura esdevé una eina de màrqueting per a satisfer interessos partidistes. L’absència d’un model de gestió democràtic i la nul·la voluntat de garantir drets culturals té greus conseqüències per la ciutat, doncs impossibilita la cohesió entre els barris, dificulta el desenvolupament del teixit cultural i artístic i inclús posa en risc la seva supervivència (el cas de la Mobba n’és un clar exemple). No ens podem conformar amb poder accedir a una cultura que ens ve donada, sinó que hem d’aspirar a crear-la. 

 

La cultura, entesa com a artefacte en acció i canvi constant, serveix per superar els marges d'allò establert i anar transformant de forma subtil les relacions humanes i les estructures de poder. És bo que la cultura visqui als marges, però per aconseguir que ningú pugui invisibilitzar-la o monopolitzar-la i convertir-la en una cosa estàtica hem de dir als polítics que facin un pas al costat. Hem d’aconseguir que la cultura s’obri pas i tingui veu a la institució. Potser abans de reunir-nos per debatre, hauríem de sortir al carrer a reclamar aquest espai i aquesta veu. Sortir per reclamar que existim i que volem liderar un projecte col·lectiu de ciutat. Badalona és una ciutat viva, diversa, inquieta i creativa amb un subsol cultural i artístic molt ric. Només hem d’aconseguir les condicions necessàries perquè aflori i esdevingui la ciutat educadora, digna i democràtica que mereix ser.