De Teatre Principal a Teatre Margarita Xirgu

Xavi Lite

Actor, cantant i mestre de teatre aplicat per a la gent gran

De Teatre Principal a Teatre Margarita Xirgu


twitter share   facebook share

 

Només a Catalunya es poden catalogar més de 900 teatres, entre públics i privats. I quants tenen el nom de Teatre Margarida Xirgu? Recentment un a Montornès del Vallès. A la resta del món només existeix un teatre Margarida Xirgu: el Teatre Margarita Xirgu de Buenos Aires a l’Argentina.

 

En el sector teatral hi ha una desigualtat de gènere brutal pel que fa a autories, direccions escèniques, gerència de teatres, direcció de Festivals, producció, repartiments, etc. Això és molt evident pel que fa a noms de Teatres de tot l’Estat Espanyol, on hi ha una relació aproximada de cinquanta contra un. Només un aproximadament 2% dels teatres de tot l’Estat té nom de dona. En el cas de Badalona, l’absència és total. Tampoc tenim a la ciutat cap teatre que porti el nom d’un personatge que hagi estat vinculat directament a Badalona.

 

Margarida Xirgu va pertànyer al grup de teatre Pàtria i Art, que entre 1904 i el 1908 va portar a escena 160 obres de prop de 60 autors. Va intervenir per primera vegada el novembre de l’any 1905. A l’edat de divuit anys, entrà al teatre professional amb la Companyia del Teatre Romea i debutà amb Mar i Cel, d’Àngel Guimerà. Compromesa artísticament amb Badalona, inclús en la seva etapa professional. Com a dona emprenedora que era i avançada al seu temps, fundà la seva pròpia companyia l’any 1911, a partir de llavors la seva presència a Catalunya serà menys dilatada pels seus compromisos per Sud-amèrica i Madrid, que la convertiren en una figura de projecció internacional.

 

És indiscutible la vàlua de Margarida Xirgu com a actriu, empresària i mestra de teatre: va ser una revolucionària de les arts escèniques del segle XX. El Teatre Principal es defineix a la seva web com: 'el tot terreny de les arts escèniques', i encaixa perfectament amb el tarannà artístic de Margarida Xirgu.

 

El 19 d’abril de 1933, l’Ajuntament de Badalona acordà nomenar filla adoptiva a Margarida Xirgu, i el 22 d’octubre li entregà en un homenatge, la medalla d’or de la Ciutat. El 28 de gener de 1934 li atorgà el títol de filla adoptiva, juntament amb Pompeu Fabra.

 

La sublevació militar del juliol de 1936 la sorprèn a Amèrica, i tot i ser el carrer de Santa Madrona de Badalona l’últim lloc on va ser censada, ja no tornaria mai més a Espanya, assenyalant en múltiples ocasions el desig de tornar a Badalona, ciutat que sentia com a seva, i on també es formà com a actriu.

 

Aquest divendres la Comissió de Nomenclàtor es reunirà per debatre aquest tema i prendre una decisió. La proposta original era la de “Teatre Margarida Xirgu” però el PP de Badalona va presentar una esmena que deia literalment: “Incloure el nom de Margarida Xirgu al Teatre Principal”. Esmena que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups municipals. La majoria però, apuntaren que la proposta ideal seria la de “Teatre Margarida Xirgu”. S’aprovà també fer l’acte de cloenda de l’Any Margarida Xirgu el pròxim 25 d’abril a l’actual Teatre Principal.

 

Val a dir que dells Teatres Principals de tot l’Estat, cap nom va acompanyat  “pel davant ni pel darrera” amb un nom propi. Només s’anomenen Teatres Principals.  I la gran majoria són els Principals, perquè acostumen a ser els més antics de les ciutats. El Teatre Principal de Badalona, no és, ni ha estat mai, ni el Principal dels Teatres, ni el Principal dels cinemes de Badalona. Fundat l’any 1942 només té trenta-vuit anys d’història com a cinema, i sempre ha estat un cinema de segon ordre. Un dels cinemes més antics de Badalona paradoxalment, si fou el nostre “teatre principal”, el Teatre Zorrilla (1905). Després vindria el Nou, Picarol, Victòria, etc. Fins i tot, les pel·lícules principals es feien al cinema Victòria i al Zorrilla i després es reestrenaven al Principal.

 

Actualment, la proposta de “Teatre Margarida Xirgu” té el suport de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona, el Círcol Catòlic, l’Orfeó Badaloní, les FAMPAS de Badalona, la Plataforma Anastàsies de Badalona, l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i totes les entitats que componen la Comissió Any Margarida Xirgu

 

Badalona té un deute històric amb Margarida Xirgu i ara és el moment de corregir-lo. No desaprofitem aquesta oportunitat.

 

“No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa... És com no existir” - Margarida Xirgu.