L'11 de maig és important

Nil Rider

Grup d'Estudis de la Festa de Badalona

L'11 de maig és important


twitter share   facebook share

Actualment tot és festa. Des de la Festa Major, fins a la festa del cap de setmana a la discoteca. Passar-ho bé és necessari, però una Festa, amb majúscules, té alguna cosa més que el gaudi: hi ha certes coses rituals que la doten de sentit. Cal entendre que la festa lúdica no és la comunitària. La comunitat celebrant entén la festa com a patrimoni, heretada dels seus avantpassats. El 26 d'abril d'aquest any la Confraria de Sant Anastasi celebra el seu 349è aniversari, i les Festes de Maig són l'herència festiva que ens han deixat els badalonins que la van fundar. Hem d'entendre, doncs, la festa com a patrimoni i tenir en compte que sempre està millor i pitjor considerat segons el sentit definitori del grup i de la comunitat social que la defensa. No tothom la valora igual; de la mateixa manera que hi ha un munt de turistes que passen per la Pietat de Desplà sense valorar l'obra de Bartolomé Bermejo –i no per això deixa de ser considerada patrimoni.

 

La Festa patrimonial orienta el cicle anual per cada comunitat –és evident que l'aniversari de la iaia orienta un cicle familiar, Sant Joan un dels Països Catalans i Sant Anastasi el local– independentment del general, on l'any comença l'1 de gener i acaba el 31 de desembre. En una societat com l'actual, en què cal estar atents als canvis –pràcticament diaris a la moda, a la pandèmia, a les ofertes laborals i a l'Ibex 35 – que arribi la Festa implica parar-ho tot i reviure aquest món ancestral, sempre ben definit en un espai-temps comú per tots els celebrants. La Festa Major és el temps àlgid d'un cicle i no sé la resta, però jo en aquest món he vingut a emocionar-me, i aquesta sensació s'obté de manera comunitària en arribar la Festa Major. En moment de caure el Dimoni, que tots haurem criticat –però pobre de qui ho critiqui sent de fora de Badalona, de la comunitat–, serà aquest moment màgic on tots notem un esglai, una sensació de pau: és el moment de canvi, simultània a la que vivim l'1 de gener en acabar de menjar el darrer gra de raïm. Realment, el Covid-19 ens hauria impedit celebrar el ritual de pas?

 

És per això que quan l'alcalde de Badalona, Álex Pastor, parla que després de la pandèmia no és temps de fer festes, no entén què és la Festa; o bé parla d'un sentit banal de la festa: del ludum pel ludum. Se'ns està negant a viure el ritual de pas, potser romàntic, dels badalonins. És evident que era insensat viure'l de la mateixa manera, però potser cal buscar –en la mesura del possible– la millor manera de poder-lo gaudir. La recuperació festiva, la visió hipster de la vida que ha portat a una determinada marca de galetes a esmentar que «ara torna a estar de moda fer les coses com abans», fa anys que està en marxa. Potser enguany toca viure les Festes de Maig com fa cent anys: el dia 10 una vigília a la Festivitat de Sant Anastasi, i el 12 com a dia del gos –que ja se sap, que després del gat, ve el gos– i mantenir la flama identitària dels badalonins ben viva, més enllà de mantenir l'11 de maig com a un dia en què no es treballa. Perquè la Cremada del Dimoni –allò que en el programa de festes es titula la Nit de Sant Anastasi– no seria el que és sense la festivitat del copatró. Fou la Confraria qui el 1940 va cremar un esgarrapacristos a l'encreuament del carrer del Temple, de Roca i Pi i «les excavacions»,  per fer més grossa la Festa de Sant Anastasi. Tant per tant, cal celebrar la Festa, no banalment, amb tot el seu sentit comunitari, sempre que les autoritats mèdiques així ho permetin. Ens veiem l'11 de maig al carrer.