Aquests dies les nostres realitats han canviat. Estem habituats al trànsit frenètic i al frenesí extern. A tenir constantment estímuls que ens criden l’atenció i ens distreuen. I de cop tot ha parat, s’ha ralentitzat. I els dies es poden fer llargs, pesats i, fins i tot, poc productius. Passem de viure exposats en un aparador immens on podem triar i remenar per quedar-nos allò que volem (tot i que potser no necessitem), a fer-ho cap endins. En les nostres cases i els nostres pisos. Veient constantment el mateix paisatge, tan familiar, i a vegades, tan poc contemplat.
I això pot generar angoixa i confusió. I és que en l’era moderna hem viscut dissenyats per consumir, i de fet els grans trastorns mentals de finals del s. XX i de principis del s. XXI tenen a veure amb això. En són bon exemple els trastorns alimentaris (com per exemple la bulímia i l’anorèxia) i també els trastorns per abús de substàncies (les drogodependències). Aquests trastorns representen la part més disfuncional del capitalisme: el consum pel consum, sense parar tot i que no sigui necessari.
Òbviament no totes les persones hem viscut afectats per aquests trastorns. Tot i així, la nostra conducta s’ha vist influenciada moltes vegades per aquest mecanisme de consum. I ara? Què passa quan ens trobem en aquesta nova realitat. Allunyats d’aquest aparador. Desapareixen també aquests impulsos mercantils?
La resposta no és simple, ni única. I depèn de molts factors. Sobretot de la capacitat que puguem tenir les persones per a poder connectar amb els nostres desitjos i en com els hi donem resposta. És a dir, en com ens ho fem, estan confinats, per trobar moments de plaer. I sobretot, què ens ho dona?
Un dels riscos que ens podem trobar ara és que, davant de l’avorriment i la falta d’estímuls externs, vulguem obtenir de forma immediata una recompensa positiva. I quina és la forma més ràpida de fer-ho? Les drogues. L’alcohol, el tabac, el cànnabis o el joc. Tot allò que ens produeix una sensació de benestar a l’instant. Són dies que fàcilment podem augmentar, gairebé sense adonar-nos-en, el consum de qualsevol d’aquestes substàncies (també de menjar d’una forma més compulsiva). A més, trobant la justificació o excusa necessària: la situació que vivim és excepcional, o bé estem avorrits i cansats d’estar a casa, i en aquest sentit les drogues també tenen la capacitat de generar una evasió important de la realitat.
Com dèiem abans, l’important és poder connectar amb els nostres desitjos, i fer-ho d’una forma on puguem obtenir benestar i plaer de maneres diferents, i que ho fem sense la necessitat que aquest benestar el rebem de forma immediata. Ens hem vist obligats a parar, doncs és un bon moment per aprendre a alentir-nos.
Adrià Puente, psicòleg col·legiat 22.571
